Publicitat

SIS NACIONS

Itàlia dóna la sorpesa i derrota a França (23-18)

Els gals cauen a Roma en una actuació magistral dels gladiadors italians. EL talent francès no ha estat suficient per arronsar l'empenta italiana.

A l'antiga Roma els gladiadors d'origen gal eren especialment apreciats per la seva valentia en el combat. Generalment eren escollits per representar la guerra de la Gàl·lia, on indefectiblement els gals acabaven vençuts per les legions del Cèsar. Dos mil anys més tard, l'estadi Olímpic de Roma es preparava amb les seves millors gales per acollir el partit de rugbi entre els gladiadors italians i la selecció francesa, en el duel llatí del torneig.

Els francesos ja havien capitulat a Roma durant la seva darrera visita, fa tot just dos anys, en un dels dies més gloriosos del rugbi italià. Per bé que França arribava al partit com la gran favorita, el conjunt italià ha experimentat un creixement exponencial durant els darrers anys, que els ha portat a retallar les distàncies entre el nivell de joc transalpí i la resta d'Europa. A priori s'enfrontaven dos models de joc radicalment diferents: l'atac estàtic i la pressió frontal dels italians contra el dinamisme i la velocitat dels gals.

Una Itàlia molt ben plantada sobre la gespa de l'Olímpic ha estat la primera en anotar, als quatre minuts de joc, gràcies a un assaig culminat per Sergio Parisse que l'obertura Luciano Orquera transformava entre pals. La reacció gala no s'ha fet esperar, i al minut onze el tercera línia Picamoles culminava una bona jugada d'atac francesa escorat al flanc esquerre de l'atac gal, que soprenentment Michalak no encertava a transformar. Però els italians han continuat mantenint la possessió i perforant la defensa gala mitjançant la potència dels seus davanters, que facilitaven possessions de qualitat als tres quarts transalpins. D'aquesta manera Orquera passava un genial xut de sobrebot al minut 15 i un cop de càstig al minut 17 que donaven un parcial de 13 a 5 favorable als gladiadors. Itàlia teixia una teranyina amb la seva davantera i els francesos no trobaven espais per desenvolupar el seu joc a la mà. Però quan pitjor ho passava França, una ràpida recuperació seguida d'un fulminant contraatac culminat per l'aler Benjamin Fall i transformada per Michalak, sumades a un cop de càstig transformat pel mateix Michalak, posava per davant als francesos al fil del descans. A la mitja part s'arribava amb un ajustat 13 a 15 a favor dels francesos, que havien obtingut una gran recompensa pels escassos minuts de joc que havien desenvolupat sobre la gespa de l'Olímpic de Roma.

El segon temps ha començat amb una Itàlia voluntariosa, que intentava guanyar metres a força de ronyons i espatlles, aprofitant la potència física dels seus jugadors. Els francesos, per la seva banda, han sabut contemporitzar i frenar les envestides dels davanters italians amb una doble cortina defensiva, que assegurava els seus engranatges defensius. El partit estava molt igualat, i qualsevol dels dos equips podia trencar-lo en qualsevol moment. Els primers en anotar han estat els francesos, gràcies a un cop de càstig anotat per Michalak. Quan els francesos començaven a dominar el partit, els italians han muntat una gran acció ofensiva que culminava Castrogiovanni entrant des de la segona línia ofensiva, que Orquera transformava entre pals. Els italians, envalentonats al sentir-se davant al marcador, han anestesiat els francesos i han sumat tres punts més gràcies a un gran xut de sobrebot de Burton, que deixava els italians cinc punts amunt (23-18). A partir d'aquest punt, el partit ha estat d'infart. Els francesos buscaven un assaig que els donés la victòria però els italians han defensat amb ungles i dents el seu avantatge al marcador, en una defensa èpica. Parisse es disfressava de Juli Cèsar i encapçalava les legions romanes en la lluita contra els gals. En un darrer minut etern, amb una melé a favor dels francesos dins la zona de 22 italiana, els gals s'han vist incapaços de trencar la defensa dels italians, tot i tenir superioritat numèrica i més qualitat individual. Al final, els italians han repetit -fins i tot millorat- la gesta de fa dos anys i han trencat totes les travesses del Sis Nacions d'enguany.

Al rugbi no sempre guanya el millor equip, però sí que guanya l'equip que hi posa més ganes. I avui l'equip que ho ha buscat més ha estat Itàlia. Sense cap mena de dubte, es nota molt la mà del tècnic Jaques Brunel, l'home que va portar la USAP a guanyar la lliga cinquanta anys després. Aquest Itàlia no és un conjunt sobrat de talent, però té un dels millors blocs que he vist en aquest esport. La seva capacitat de sacrifici, les ganes i la intensitat dels seus jugadors -que surten amb un ganivet entre les dents cada partit- han fet néixer la llegenda dels gladiadors. Per la seva banda, els homes de Philippe Saint-André (avui més discutit que mai) han mostrat la seva pitjor versió: la d'un equip impacient i sense capacitat de sacrifici, que no té sentit de joc i sense cap líder que es carregui el pes de l'equip a l'esquena per guanyar els partits. El talent, sense suar, no serveix de gaire. I els gals han caigut, de nou, a la ciutat eterna.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

XARXES SOCIALS

  • Twitter ”@ARAesports”
PUBLICITAT