Dominar sense concretar no serveix de res. L'antiquíssim tòpic del futbol va fer acte de presència ahir a Poznan per condemnar Itàlia a l'empat en un partit que la selecció azzurra tenia sota control. Andrea Pirlo, un dels grans jugadors de la dècada, va marcar el ritme del partit a plaer durant molts minuts. Escudat per Marchisio i Motta, Pirlo va decidir quan, com i cap on s'havia de jugar. Va ser seu el gol italià: els croats van cometre una falta al pic de l'àrea i el migcampista de Brescia va marcar de lliure directe. El joc transalpí només tenia un defecte: la falta de concreció de cara a porteria.
Gir inesperat
La segona meitat va començar com la primera: De Rossi manava al darrere, les incorporacions de Giaccherini i Maggio per les bandes asseguraven l'amplitud i Pirlo, enmig de tot, feia i desfeia al seu gust. El segon gol italià, però, no arribava, i els croats, a base de caràcter, a poc a poc s'anaven acostant a la porteria de Buffon. Fins que Mandzukic es va rebel·lar: el lateral Strinic va rebre, va aixecar el cap i va enviar una centrada precisa al cor de l'àrea. Chiellini, insuperable fins llavors, va fallar per primer i gairebé únic cop. Mandzukic era al lloc precís per empatar.
Prandelli va reaccionar substituint Balotelli per Di Natale, però ja era massa tard. El caràcter havia donat un punt als croats, que queden colíders: Itàlia s'ho haurà de jugar tot contra Irlanda, conscient que un empat 2-2 entre Espanya i Croàcia els eliminaria facin el que facin ells. El mateix escenari que ja van viure en l'Eurocopa del 2004. Llavors, Suècia i Dinamarca van empatar 2-2 i Itàlia va ser eliminada.
