Javier Clemente: "M'agrada el Barça quan ataca, però no quan aguanta la pilota"

És l'entrenador més veterà de Primera -quan va començar a entrenar, el 1975, Guardiola només tenia 4 anys- i demà torna al Camp Nou, on no guanya des de la seva època daurada amb l'Athletic Club a principis dels 80. Els bons temps de Javier Clemente (12/3/1950, Barakaldo), però, ja han passat. Des que el 2005 va tornar a l'Athletic i els va salvar del descens, tot han sigut fracassos: no va classificar Sèrbia per a l'Eurocopa del 2008 ni el Camerun per a la Copa d'Àfrica del 2012, i no va poder salvar el Múrcia (2008) ni el Valladolid (2010) del descens a Segona. Ara ho torna a provar amb l'Sporting de Gijón.

Per a un equip que està patint per no baixar com l'Sporting, visitar el Camp Nou ara es viu com una oportunitat o com una tortura?

Home, com una tortura no, per als jugadors jugar contra els equips grans sempre és un repte i el Camp Nou és un escenari bonic.

Ha calculat el que necessita perquè l'Sporting se salvi, o és millor no calcular-ho?

Sí, guanyar vuit partits dels catorze que queden per jugar.

I ho veu factible?

Factible ho és, però molt difícil. Hem de treballar per guanyar tots els partits sabent que no es poden guanyar tots.

El molesta que últimament ja només el cridin els clubs per apagar incendis?

El que em molesta és que no em truquin, però si em truquen en moments crítics, què hi farem. Ja fa 31 anys que entreno i els clubs m'han trucat sempre, però ara hi ha gent més jove que cau millor que jo, i ja està.

En les últimes entrevistes que li he sentit i llegit em fa la sensació que vostè n'ha vist de tots colors.

El que he vist, sobretot, és periodistes mediocres.

Ho diu per mi?

No, ho dic perquè ho posis. D'això sí que n'he vist, els conec a tots, als periodistes mediocres. En el futbol, com que m'apassiona, cada dia aprenc coses noves, cada partit és diferent.

El que sí que és cert és que sempre diu el que pensa, com ara m'ha demostrat, i en això s'assembla a Mourinho.

Jo sempre dic el que penso, i és el que penso de veritat. I si hi ha algú que s'assembli a algú altre, és Mourinho qui es deu assemblar a mi, perquè és molt més nou en el món del futbol que no pas jo.

Vaig llegir una entrevista en què deia que vostè es diverteix més veient jugar el Madrid que el Barça...

Jo no vaig dir això, truca a l'idiota que ho va escriure i l'hi preguntes. Jo vaig dir que a mi m'agrada el Barça, però que m'agrada quan fa un tipus de futbol. Quan fa un altre futbol llavors sí que prefereixo el joc de l'altre equip. Per mi l'entrenador número 1 és el Pep i m'agrada com juga el Barça quan ataca i vol fer gols, però quan vol aguantar la pilota no m'agrada, perquè aquest tipus de futbol a mi no m'agrada.

Quan Núñez era president del Barça sempre es va dir que vostè li agradava molt i que li hauria agradat fitxar-lo. Realment algun cop va estar a prop de la banqueta del Barça?

Jo amb Núñez sempre m'hi he portat molt bé, i crec que ha sigut el millor president del Barça de la història. I vaig estar a prop del Barça perquè vaig viure a prop de la casa de Núñez, en un pis que havia construït ell, però a prop de la banqueta del Barça... això l'hi hauries de preguntar a ell. No sé ben bé a quina distància vaig arribar a estar del Barça.

Li van arribar a fer alguna oferta?

No, d'oferta del Barça no en vaig tenir cap.

I parlant del seu Athletic Club, l'equip de Bielsa té molt bona pinta.

L'Athletic té ara nou internacionals, per tant, l'equip va bé. Fa quatre anys no en tenia cap, o com a molt un, i va estar punt de baixar a Segona. Un equip amb nou internacionals ha de funcionar bé.

I encara té més mèrit que ho estan aconseguint amb la seva filosofia de fitxar només jugadors d'Euskal Herria, tot i que també es gasten diners fitxant.

Que un equip com l'Athletic, que només fitxa jugadors de la zona, tingui nou internacionals sí que té mèrit, sí. Això vol dir que han fitxat jugadors joves i bons, i la majoria navarresos, per cert.