Faltaven pocs minuts perquè Joan Laporta (Barcelona, 1962) presentés oficialment la llista de directius que l’acompanyarien en aquesta campanya. L’advocat els va reunir als baixos de la seva seu del carrer Provença de Barcelona per disfressar-se de Cruyff. “Sortiu i gaudiu”, deia amb un punt de seducció. “El Jan és el Jan. No ens havia de dir gaire cosa més. Ja el coneixem de fa molts anys”, resumia un dels companys d’aquesta hipotètica directiva, que va veure com aquella sala de reunions es convertia en un vestidor improvisat.
Laporta va tornar carregat d’energia. Però, sobretot, va tornar per a sorpresa de tots. I més després del periple judicial que va viure quan va deixar la presidència, sobretot amb la sentència dels avals o la demanda per l’acció de responsabilitat. “M’han destrossat la vida”, reconeixia en cercles reduïts aquest advocat barceloní, poc després d’abandonar la llotja del Camp Nou. Però la sentència favorable del mes d’octubre, sobre l’acció de responsabilitat, li va aportar una alenada d’aire fresc. “Sense allò hauria sigut molt difícil. Ara puc demostrar que estic net”, concloïa. Al gener va posar fil a l’agulla i a mitjans de juny, després que es convoquessin les eleccions, anunciava que tornava a la palestra, un cop consensuada la decisió amb els seus tres fills, reticents en un principi a la decisió del seu pare.
Laporta és una persona “especial, amb força caràcter, desacomplexada i combativa”, diu un dels seus amics de tota la vida, un dels quatre o cinc que formen el seu nucli dur, dels que tenen realment la seva confiança cega. Tot i això, a aquest advocat no li falten amistats, i ha rebut explícitament el suport de tots els companys de directiva que l’acompanyaven al tram final del mandat (alguns, recollint personalment les firmes), encara que després no volguessin acompanyar-lo a la directiva. Una junta que, per cert, no va poder tancar fins ahir mateix, fins al punt que alguns nous companys de junta es van conèixer just abans de ser presentats.
Trapella com a estudiant, va decidir-se pel dret perquè no va obtenir la nota de tall per entrar a medicina. Va ser soci fundador del bufet Laporta & Arbós, i es va fer un nom com a advocat gràcies, entre altres coses, a representar Johan Cruyff. Va començar a rondar el Barça de la mà de l’Elefant Blau i el 2002 va sorprendre dient que es volia presentar com a cap de llista. Va guanyar quan les enquestes li anaven en contra. Com ara. Per això està convençut que tornarà a vèncer.
