Joaquim Boadas: "Amb més suport del públic podrem fer el salt a Primera"

El seu besoncle, Alberto de Quintana de León, va fundar el Girona FC; el seu avi, Alberto de Quintana Vergés, en va ser president. Per a Joaquim Boadas, dirigir el Girona és gairebé una herència familiar: una herència que reivindica amb orgull.

Què és, per a Joaquim Boadas, el Girona FC?

El Girona és el club de la meva ciutat, de la meva terra. Sent descendent dels fundadors, el sento gairebé com si fos meu.

Què vol dir ser president d'una entitat així?

Requereix una gran dedicació. Jo sóc advocat, secretari de la Fecasarm (Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals) i professor a la Universitat de Girona, i a vegades és difícil combinar totes les feines. Pel Girona, però, trec les hores d'on puc i hi dedico el temps que faci falta.

Com va trobar el Girona quan hi va entrar com a president a l'abril?

En una situació extremadament complicada. Estàvem en zona de descens, a 8 punts de la salvació, i per si no fos prou, també vam haver d'afrontar una salvació administrativa. Ho hem pogut superar amb èxit i això m'omple d'orgull.

Abans de ser-ne el màxim mandatari, vostè havia sigut vicepresident del Girona durant dos anys. Com ha evolucionat el club des de llavors?

En aquell moment, el Girona era una entitat tancada, amb una afició escassa. Des d'aleshores he vist una gran evolució: ara el Girona és un club obert, amb una massa social molt diversificada.

A què respon aquest canvi?

El club s'ha professionalitzat molt. A l'àrea social s'ha fet una gran feina: per exemple, el projecte Tots Som Girona va permetre a molts nens i nenes jugar amb nosaltres. Això fa que ells i les seves famílies s'identifiquin més amb el nostre club i permet una gran expansió de la nostra marca. Encara hi ha molt camí per recórrer, però apostant pels més joves, el que fem és apostar pel futur.

¿El planter és important en el projecte esportiu de Boadas?

Absolutament. Si ens podem autoabastir de jugadors, si podem ser venedors i no compradors, podrem assolir èxits i tirar endavant econòmicament. Sense planter, la vida del club és molt limitada: apostar pel planter és apostar pel futur.

L'entrenador de la salvació, Javier Salamero, ha deixat el club aquest estiu. Com és això?

Quan es va acabar la temporada, li vam dir que tenia preferència per renovar, però les condicions econòmiques que demanava eren inassumibles. De totes maneres, estem molt contents amb el nou entrenador, Joan Francesc Ferrer, Rubi : va ser segon de Salamero i coneix molt bé el club. Nosaltres volem donar continuïtat a la gent, i que preferiblement sigui de la casa. Són els que més coneixen el club i els que millor transmeten el sentiment als jugadors.

Quina valoració fa d'aquesta campanya de fitxatges?

Crec que tenim millor equip que l'any passat. Això, però, és competència de la parcel·la esportiva; nosaltres confiem molt en ells i no ens fiquem mai en la seva feina. La gent està molt il·lusionada perquè estem formant un equip molt ofensiu, amb moltes ganes. Si seguim la línia de joc de la pretemporada durant la resta de l'any, estic convençut que no patirem gens ni mica.

Com valora la guerra de televisions que afecta el futbol espanyol?

Jo aquí tinc una única queixa, i és que crec que els drets televisius s'haurien de repartir d'una forma més equitativa. Però hem d'estar agraïts a les televisions, perquè són la principal font d'ingressos dels clubs. Estaria bé, però, que el repartiment fos una mica més just.

¿No creu que els dos grans clubs de l'Estat, el Barça i el Reial Madrid, estan perjudicant el futbol amb els seus dispendis milionaris?

Hi ha dues visions. D'una banda, si no fos per ells, el futbol espanyol no seria el que és. Els ingressos televisius serien menors i ens afectaria a tots. De l'altra, aquests grans clubs haurien de fer més territori: són entitats amb seguidors a tot arreu del món, però també han de cuidar els aficionats més propers. S'agraeixen gestos com el del Barça en venir a entrenar a Montilivi, per exemple.

¿Jugarà el Girona a Primera Divisió algun dia?

Jo n'estic convençut. Ara portem cinc anys a Segona Divisió A: amb una mica més de suport del nostre públic, de la nostra gent, en dos o tres temporades podrem fer el salt a Primera. L'afició s'ho mereix.