Publicitat
Publicitat

HOQUEI SOBRE PATINS

Jordi Bargalló: "No m'obsessiona ser el millor del món"

Futur Tinc quatre anys més de contracte amb el Liceo i vull acabar de complir-los Sant Sadurní Es caracteritza per dues coses: el cava i l'hoquei patins

Jordi Bargalló (1979) ha guanyat la seva tercera Lliga Europea però no sap si podrà defensar el títol per una sanció que ha rebut el Liceo. És el mitjà de tres germans que porten el cognom Bargalló arreu del món i tot un heroi de l'hoquei a la Corunya.

El Liceo podria no disputar la pròxima Lliga Europea per no haver-se presentat en l'última Supercopa d'Europa. Què us han dit?

De moment ha sigut una filtració perquè el club no ha rebut cap notificació. En tot cas estem tranquils, i el club es mourà si és cert i recorrerà a instàncies superiors fins que els donin la raó. Crec que no acabarà passant res.

Tothom va donar per favorit el Barça en la final de l'Eurolliga...

Totes les copes d'Europa són complicades. És cert que el Barça és un gran equip, però nosaltres defensàvem el títol i teníem una responsabilitat afegida. Per sort va sortir bé...

Quan faltaven 30 segons t'inventes una jugada i sentencieu el partit.

Va ser increïble. Vaig esquivar un parell de jugadors i em vaig veure massa sol. De cop i volta aixeco el cap i veig el Ricardo [Barreiros] lliure de marca i va fer el 2-3.Ràpidament vaig mirar el marcador per veure quants segons quedaven i vaig comentar al meu entrenador que el Barça trauria el porter jugador. Van ser els 30 segons més intensos que he viscut. Després vaig poder sentenciar amb el 2-4. Va ser un moment màgic.

Ets el millor jugador del món?

No, ni molt menys. No podem negar que ho faig bé, esclar, però no hi penso si sóc dels millors o no. Realment no m'obsessiona ser-ho, però tampoc m'agrada perdre en res, sóc competitiu. Jo m'ho intento passar bé a la pista, que és el que realment em mou.

Has desenvolupat la major part de la teva carrera a la Corunya, on ets el capità...

Tinc la meva vida feta aquí, que és on ha nascut la meva filla, que cada cop més sovint ens diu que vol anar a Catalunya. Però sí, vaig arribar amb 22 anys. Sóc molt feliç i encara tinc quatre anys de contracte.

¿Una de les teves espines és no haver aconseguit la Lliga encara?

La Lliga és molt complicada. Vam estar a punt contra el Reus, però en el partit clau no vam estar bé. Crec que no seré ni pitjor ni millor jugador per haver-la guanyat o no, encara que m'hauria agradat. Hi ha 14 equips molt competitius i tothom et pot fer perdre punts.

El cognom Bargalló és famós. ¿És un altre gran triomf per a tu?

Per a mi ja és normal, però no és gaire habitual, tot i que sóc de Sant Sadurní, una terra famosa per l'hoquei patins i pel cava. El pioner va ser el Francesc [el seu cosí] i després hem acabat jugant el meu germà Oriol, el Pau i jo mateix.

En algun moment de la teva carrera has tingut ofertes del Barça.

No és una cosa de les quals m'agradi parlar gaire i menys quan tinc encara quatre anys de contracte amb el Liceo. Però hi vaig ser un any quan era júnior i vaig aprendre com mai amb jugadors com els germans Páez, Mariotti, Folguera i també Borregán, que era també molt jove.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT