Publicitat
Publicitat

L'actitud del portuguès genera rebuig entre part de l'entorn i la premsa madridista

José Mourinho, a les antípodes del 'señorío'

Part de la premsa que segueix el dia a dia del Reial Madrid ja destaca la incompatibilitat entre una tradició del club blanc basada en l'elegància i el tarannà de Mourinho i els seus ajudants.

Mourinho sap dirigir els seus missatges. I el de diumenge a la nit a la sala de premsa del Santiago Bernabéu anava dirigit a la llotja: el destinatari era Florentino Pérez. La premsa, però, també l'ha rebut, i fins i tot des dels mitjans de comunicació més propers a la causa blanca s'ha criticat l'actitud del tècnic portuguès, ja que atempta contra certs valors que el madridisme considera immutables: ser senyors i no ser victimistes. Cal no oblidar que al Santiago Bernabéu també agrada guanyar, i també agrada fer-ho jugant bé. I que no agrada anar plorant per errades arbitrals amb llistes amb 13 punts. Ja ho diu Siro López: "Al madridista no li agrada perdre, però com diu l'himne del club, cuando pierde da la mano ".

El periodista del diari As Tomás Roncero ho deixa clar: "No m'ha agradat que carregués contra Valdano, ja que el director general no està per donar canya públicament sinó per donar una imatge corporativa del club d'acord amb els valors històrics instaurats per Santiago Bernabéu". El director d'aquest mateix diari, Alfredo Relaño, ha afegit que la picabaralla al descans del matx amb el Sevilla és un "pas més en el camí del Madrid en la seva accelerada destrucció d'imatge". Una picabaralla en què un dels protagonistes va ser l'entrenador de porters, Silvino Louro, a qui defineix com un "macarra". Segons Relaño, José Mourinho manté una guerra "lletja" des que va arribar al club contra Valdano, i n'ha tret conclusions: "A Florentino tot plegat se li ha escapat de les mans. El Madrid no és així, mai ha estat així, i no hauria de ser així. Està prohibit que sigui així".

El periodista de Televisió Espanyola Juan Carlos Rivero, des de les línies del seu blog personal, afirmava que Mourinho ha tocat fons. "Ni és l'estil ni està en la història del club més premiat del món comportar-se com un equip de Tercera, amb tots els respectes per als clubs de Tercera", assegurava referint-se a la famosa llista amb 13 errades del col·legiat del partit davant del Sevilla.

"El consentit"
Algunes de les plomes més respectades de la premsa estatal han criticat Mourinho. Santiago Segurola, des de les pàgines del Marca , ha escrit que aquests fets només són "la revolta d'un consentit", i recorda: "Mourinho és un privilegiat del futbol, no el rebel que pretén aparentar. Es tracta del millor entrenador de la història al davant d'un equip ple d'estrelles, amb dos jugadors que han guanyat la Pilota d'Or, quatre campions del món i diversos jugadors que ell ha demanat. Tot i que vulgui aparèixer com un màrtir, és el tècnic del club amb més pressupost del futbol mundial i amb el millor palmarès de la història. Per molt que ho intenti, ni ha arribat a una institució pària, ni ell és un romàntic incurable". La conclusió de Segurola és que Mourinho ha decidit avançar en "línia consentida i mesurar el seu poder dins del club". Un poder que creix, ja que ara ha qüestionat la feina de directius i ha convertit Florentino Pérez en "l'àrbitre d'un assumpte molt lleig".

També al diari Marca , Amalio Moratalla, un dels veterans de la premsa madridista, admet: "En 30 anys no he vist cap entrenador amb tanta llibertat i independència al Madrid com Mourinho". Així doncs, no entén l'actitud del portuguès, a qui creu que caldria explicar "què significa aquest club en la història del futbol".

Més continguts de