Publicitat
Publicitat

La guantera

Juke dièsel: massa roba per tan poc sabó

Nissan va sacsejar el mercat quan va presentar el Qashqai, una interpretació totalment nova entre el concepte dels totcamins, amb una acceptació fantàstica per a un ús urbà. El Juke pretenia ser una reedició d'aquell èxit, i ho aconsegueix si tenim clar l'ús que en volem fer.

Ara acaba d'arribar als concessionaris de la marca de la Zona Franca la versió dièsel d'un cotxe amb personalitat pròpia, que aglutina tants seguidors com detractors pel seu disseny exterior agosarat.

L'aspecte del Juke, concebut entre el Japó i Europa, ens fa pensar en un SUV compacte -sobretot per l'alçada que té-, en el germà petit del Qashqai. Però a Nissan no ho han plantejat així, i realment costa de creure-ho. Diuen que el seu competidor és el Mini Clubman, molt més car, i aparentment més petit. Però la realitat enganya i, en contra del que diu la dita, al pot petit no sempre hi ha la millor confitura.

Aquest cotxe, tan diferent a tots els altres, va molt més bé per anar per ciutat o per fer desplaçaments curts que per fer llargs viatges. Costa acostumar-se a una visibilitat frontal condicionada pel disseny del morro; el tacte d'alguns elements de plàstic és massa fred; l'habitabilitat de les places del darrere només admet dos passatgers si no volem sotmetre el tercer a una tortura, i la capacitat del maleter és un acudit dolent.

El comportament més òptim del cotxe es dóna a velocitat baixa, fins i tot en zones de corbes enllaçades. Però quan enfilem revolts ràpids, el Juke sembla inestable i no genera confiança, sobretot perquè la suspensió del davant és massa tova.

Aquest element podria ser positiu per a un ús off road , sobretot amb l'alçada que té. Oblidem-ho. El Juke dièsel no disposa de tracció permanent. Aquest fet és inexplicable, sobretot si tenim en compte que el Dacia Duster, que és del mateix grup i que té una vocació semblant, sí que té 4 x 4.

El motor, que combina la injecció directa amb un turbo compressor, dóna unes prestacions adequades, amb uns 110 cavalls de potència que són suficients... si el Juke no va gaire carregat. Es tracta d'un propulsor molt vist en l'aliança Nissan-Renault, ja que també el porten altres cotxes com el Cube, el Note, el Mègane i el Laguna.

Aquest Nissan equipa un programa amb tres opcions de conducció en les quals prima la qüestió ecològica. A la pràctica hi ha poca diferència de prestacions entre les tres, a excepció d'un enduriment de la direcció en la modalitat esportiva, res de l'altre món.

El problema principal, però, és que tot i que es tractar d'un dièsel, el Juke té un dipòsit massa petit: 45 litres de capacitat donen per a poca autonomia.

Nissan presenta el Juke amb tres nivells d'acabats -Visia, Acenta i Tekna- i amb una gamma d'accessoris específica per personalitzar-lo a gust de cadascú.

El millor
Personalitat pròpia.

Té un preu raonable, però no econòmic.

És un utilitari gran; no és un TT petit.

El pitjor
Estabilitat en revolts ràpids. No genera confiança.

Visibilitat lateral i frontal -condicionada pel disseny del morro.

Capacitat del maleter.

fitxa tècnica
PREU:
De 17.950 a 20.650 € EMISSIONS:
134 mg CO per quilòmetre MOTOR:
Un dCi 1.598 cc, 4 cilindres, 110 cv CANVI:
Manual, 6 velocitats TRANSMISSIÓ:
Al davant PES:
1.225 kg MIDES:
4.135 x 1.765 x 1.570 MALETER:
251 litres (830 amb els seients plegats) DIPÒSIT:
46 litres

Més continguts de