BarcelonaNicola Karabatic obre els braços i convida els rivals a superar la seva defensa. Aquest gest habitual serveix de metàfora perfecta per explicar l'actitud amb la qual el central francès, que ha aconseguit encadenar l'èxit en uns Jocs Olímpics (2008), un Mundial (2009) i un Europeu (2010), afronta el Mundial de Suècia que comença avui.
Karabatic és el millor jugador del món, condició que posa a prova per si hi ha cap agosarat capaç de disputar-li. Domagoj Duvnjak (Croàcia) i Michael Kraus (Alemanya) aspiren a fer-ho, però no són tan complets. Ningú no acumula tantes virtuts com el francès, que té talent i físic en abundància i continua sent indispensable per entendre els èxits de la seva selecció, on és igual de necessari en defensa com en atac.
Ningú no dubta que França és la gran favorita per endur-se el Mundial. La complaença és l'únic enemic creïble d'un equip molt superior a Croàcia, Alemanya, Polònia o Islàndia. Es dóna la curiositat que el pare de Karabatic és un exjugador croat.
La selecció espanyola, per la seva banda, busca recuperar el prestigi perdut en una cita en què arribar a semifinals seria considerat tota una fita. Valero Rivera aspira a créixer a partir de la defensa i per això s'ha envoltat de fins a cinc jugadors del Barça Borges: Juanín García, Cristian Ugalde, Iker Romero, Raúl Entrerríos i Albert Rocas.
