ALPINISME
Esports 23/05/2017

“El Kilian no pretén ni crear escola ni ser un mite, ell és ell i prou”

Araceli Segarra destaca de Jornet la seva “honestedat, coherència i esperit”

Nuria García
2 min
“El Kilian no pretén ni crear escola ni ser un mite, ell és ell i prou”

BarcelonaLa fita que va aconseguir Kilian Jornet dilluns a la matinada no ha passat desapercebuda en el món de l’alpinisme. La majoria dels que viuen aquest esport amb passió coincideixen a opinar que pujar l’Everest d’una tirada (en 26 hores), sense oxigen artificial ni cordes fixes i portant a sobre el mínim que es necessita està a l’abast de ben pocs. “És una persona excepcionalment completa”, diu Araceli Segarra, que va ser la primera dona de l’Estat que va coronar l’Everest, ahir feia exactament 21 anys, el 23 de maig del 1996. Ella, que el coneix, destaca la seva “honestedat”, la seva “coherència” i el seu “esperit”. “El Kilian té moltes habilitats desconegudes per al públic en general”, diu Segarra, que el defineix com “un esportista avançat a la seva època”: “Està tirant del carro de la innovació i del canvi. I això provoca que els que no han pujat a aquest carro vegin el que fa com una cosa desmesurada”. Per tant, no entenen que la fa “de manera segura”.

L’estil alpí, des dels anys 60

L’estil que Jornet ha utilitzat per tirar endavant el projecte Summits of My Life, en el qual s’emmarcava l’ascens a l’Everest, és l’estil lleuger o estil alpí, que és considerat l’estil més pur de l’alpinisme. És quan l’alpinista carrega tot el que necessita, sense ajudes externes. “Ell porta tot el que creu que necessita. Que algú creu que és poc? Pot ser poc per a ell, però el Kilian amb el que portava en tenia prou. Ell es regula, es valora... porta molts anys a la muntanya”, diu Segarra, que posa un exemple molt entenedor: “Tu, quan condueixes a 120 km/h, estàs còmoda, segura i tranquil·la. Ara, si posessis la teva rerebesàvia al teu costat, no entendria res. Diria que no és segur. Perquè ella et jutjaria des del seu punt de vista i seria impossible que t’entengués. Això passa amb el Kilian. Ell va a 120 km/h i nosaltres som la rerebesàvia”.

Segarra explica que ella, l’any 1992, va fer el Shisha Pangma (8.013 m) en estil lleuger, un estil que s’utilitza des dels anys 60. “El 1983 el Nil Bohigas i l’Enric Lucas van fer l’Annapurna en estil alpí, diversos dies en una paret immensa, dos tios sols, amb el que portaven i obrint una via nova”, recorda l’alpinista, que afegeix que, recentment, Jordi Corominas ha fet el K2 en aquest estil. “L’estil lleuger té pros i contres. Contres? Has d’estar molt preparat i has de portar una càrrega a l’esquena. Pros? Pots estar més temps en altitud, i això vol dir menys riscos, menys infraestructura i menys despesa”, apunta.

Araceli Segarra té ganes de veure Jornet per felicitar-lo pel que ha fet. “El dia que el vegi li diré: «Què? Què és veu des de dalt? Ah, res, que era de nit!»”, diu, bromejant. I és que el de la Cerdanya va fer el cim a la mitjanit i l’únic que va veure, com ell va explicar, van ser “les llums dels frontals del vessant nord i del sud d’expedicions que començaven l’ascens”.

“No pretén ni crear escola ni ser un mite, ell és ell i prou”, conclou Araceli Segarra, que diu que Jornet és “una de les poques persones que s’han enfrontat actualment a cims de 8.000 metres amb coherència i honestedat”.

stats