Publicitat
Publicitat

NOVA VICTÒRIA A CORNELLÀ-EL PRAT

Els periquitos recuperen efectius al mig del camp i això els permet vèncer el Deportivo amb facilitat

L'Espanyol guanya al ritme de Verdú

L'Espanyol no és només Javi Márquez. Ni només Baena. Ni només Forlín. Però amb tots tres, l'Espanyol s'assembla més a l'Espanyol que pensa amb convicció en les places europees.

Ahir, contra el Deportivo de la Corunya, els de Pochettino no van fer el millor partit de la temporada, però sí que van tenir molts dels detalls positius que els han suposat moltes victòries a casa, i van corregir aquells matisos negatius que els han suposat derrotes doloroses. Així, els periquitos van combinar bé el joc curt amb el llarg, van pressionar amb agressivitat, van mantenir-se agrupats i ordenats sobre el terreny de joc. I, una de les assignatures pendents que més temia l'afició, van saber gestionar totes les accions a pilota aturada, controlant el primer pal.

La presència de tots tres futbolistes va ajudar l'equip i l'afició a recuperar part de la moral perduda amb la mala ratxa de resultats dels últims partits. Forlín va donar calma a Galán a l'eix de la defensa i, amb l'estabilitat de la parella de centrals, ben escudada per un intens Baena al doble pivot, l'equip va jugar amb sobrietat, sòlid. Poc va fer el Deportivo en atac, per poca presència i per pocs espais que deixava l'Espanyol.

Però tampoc els de Pochettino van fer gran cosa en atac al primer temps. Tot i haver recuperat Javi Márquez i la seva visió de joc i la seva passada llarga per construir contraatacs ràpids, als locals els va faltar profunditat.

La primera meitat va ser un autèntic despropòsit. Ni locals ni visitants van generar prou futbol com per merèixer res. L'Espanyol va tenir la pilota, va posar les intencions, però no va ser capaç de concretar-les en res davant la porteria d'Aranzubia. Verdú va demanar totes les pilotes, va moure's lliure entre línies, alliberat en la seva posició més natural, rondant la frontal de l'àrea rival i sense excessiva responsabilitat en defensa. El Deportivo, ben plantat, còmode recollit a la zona central, va deixar-se dominar, sense sentir-se intimidat perquè l'Espanyol tornava a ser inofensiu, tornava a no xutar.

Un regal del Deportivo

Abans del descans va arribar l'acció clau del partit: l'expulsió de Pablo Álvarez per doble amonestació. L'Espanyol es va trobar amb un home més i això el va fer passar pels vestidors animat, esperançat, crescut. Obligat. Aquest cop sí que tocava aprofitar la superioritat numèrica. Aquest cop sí que tocava guanyar a casa i fer-ho amb rotunditat.

Si més no, aquesta és la sensació que va donar l'equip a la segona meitat. Pochettino va moure peces i va fer entrar Iván Alonso per Luis García, actiu però poc encertat. Això va redibuixar l'equip: va ubicar Álvaro a la banda per deixar la zona del punta a un Iván Alonso que feia més d'un mes que no participava amb l'equip per decisió tècnica. De fet, l'uruguaià només ha disputat deu dels 28 partits de Lliga i, en nou ocasions, ha entrat des de la banqueta per jugar, habitualment, minuts residuals. Ahir, però, va tenir la seva oportunitat.

Potser preveia Pochettino que el partit reclamaria un rematador, un jugador que fixés millor els centrals i estigués amb el cap preparat per rematar alguna centrada. Potser Pochettino ja preveia que David García, al minut 62, faria una centrada que Iván Alonso pentinaria col·locat per fer el primer gol del partit.

Amb la part més difícil de la feina feta, obrir la llauna, l'Espanyol va jugar més còmode, desinhibit. Va tocar la pilota a plaer i ni els canvis ofensius de Lotina van servir per reactivar un Deportivo que ja estava mort, en mans dels periquitos. I a les botes de Verdú, líder de l'equip ahir, que va arrodonir un gran matx amb tot un golàs. L'Espanyol recupera efectius i recupera sensacions.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT