BARCELONAEncara està tou. Encara és incapaç de mantenir la concentració durant 90 minuts i canvia radicalment de cara amb el pas pels vestidors. I, a sobre, sembla condemnat als finals cruels de partit, als que fan volar el punt de l'empat quan ja tothom el dóna per bo. Li va passar a Mallorca, també amb el Saragossa, i ahir l'Espanyol va tornar a estavellar-se contra els mateixos fantasmes amb el Llevant al Ciutat de València, on Raúl Rodríguez va desviar una centrada i es va fer un dolorós autogol al minut 93 que consumava una altra derrota (3-2), la tercera consecutiva.
Abatut, impotent, Mauricio Pochettino va esquivar preguntes a la roda de premsa per guanyar temps, per seguir pensant com treballar psicològicament l'equip perquè sigui capaç d'afrontar la variabilitat emocional d'un llarg partit de Primera. L'aturada d'una setmana per partits de seleccions anirà bé perquè els nouvinguts acabin d'agafar la forma física i s'acoblin a l'equip -va explicar el tècnic, que va fer debutar Longo de titular i Simao i Stuani al segon temps.
Primera meitat força bona
L'Espanyol va començar intens, ficat en el partit, conscient que havia d'afegir caràcter per revertir la situació a la classificació després de dues jornades dolentes. Els de Pochettino van completar una primera meitat molt seriosa i van animar-se quan Longo, elèctric després d'un servei de banda, engaltava una volea per fer el 0-1 al minut 21. Tres minuts més tard Tejera tirava de rosca per batre Munúa i fer el 0-2. Còmode i sorprenentment efectiu, l'equip va marxar al descans amb avantatge i bones sensacions. Només era un miratge. Quedava massa partit i massa mala sort per repartir.
La mateixa electricitat i atenció que va exhibir l'equip en les dues accions dels dos primers gols va faltar en les respostes del Llevant a la represa. No és que l'Espanyol no hi anés, és que el Llevant hi va anar més en un moment decisiu, quan els periquitos estaven més pendents de saber si el cop al turmell de Verdú era greu o no. Amb el de l'Eixample a la banda, mirant de trobar una solució d'emergència per continuar, l'equip va encaixar dos gols: un de Juanlu, que va colar la pilota per tot l'escaire al minut 54, i un segon de Lell, després de regirar-se amb molta classe dins l'àrea.
Grogui, superat per l'impuls d'un Llevant que s'aprofitava de la falta de rumb d'un Espanyol desconegut sense Verdú, els blanc-i-blaus van anar reculant i es van tancar al darrere. Longo, molt actiu al primer temps, va desaparèixer, desassistit. Els canvis de Simao i Stuani van aportar poc, perquè l'Espanyol no controlava el joc. Un trau al cap de Tejera, que el va obligar a marxar del terreny de joc al minut 75, va acabar de fer difícil tornar a apropiar-se del domini del mig del camp. Només l'expulsió d'Iborra va donar uns minuts de certa calma a l'Espanyol, fins que, en l'últim atac del Llevant, Míchel va guanyar línia de fons des de l'esquerra per enviar una pilota a l'àrea que Raúl Rodríguez va desviar a gol.
