INTERNACIONAL
Esports 26/07/2011

L'Uruguai, el gran miracle futbolístic d'un país menut

Toni Padilla
2 min
Godin, el capità uruguaià, aixecant la copa envoltat dels seus companys de selecció. És el primer títol  dels uruguaians des que va començar el segle XXI. L'últim va ser l'any 1995.

Amb 83 anys, Alcides Gigghia es passejava ara fa un any per la concentració de l'Uruguai a la ciutat sud-africana de Kimberley. La selecció celeste s'havia classificat per a unes semifinals d'un Mundial per primer cop des del 1970 i la presència de l'autor del gol que va donar als uruguaians el mundial del 1950 aixecava expectació. En ser preguntat sobre si la clau de l'èxit de l'Uruguai era la " garra charrúa ", Gigghia va respondre: "Jo encara no sé què és això. El fervor? No voler perdre mai? Anar sempre de cara? El talent?". I tot seguit, va saludar al capità de la selecció, Diego Lugano, de qui es va acomiadar dient: "És un gran capità. Té ous". Garra , vaja.

Amb tres milions i mig d'habitants, l'Uruguai viu dies dolços. Després d'aquelles semifinals del 2010, la selecció ha guanyat la Copa Amèrica, i així ha assolit el seu quinzè títol en la competició. Aquest menut Estat, amagat entre l'Argentina i el Brasil, presumeix de tenir més títols de campions d'Amèrica que els argentins (14 títols, el darrer el 1993) i els brasilers (8). Amb la diferència que els argentins són 40 milions de ciutadans i els brasilers, 190. I amb tot just tres milions i mig de ciutadans, els uruguaians han guanyat dos Mundials, dos ors olímpics i 15 Copes Amèrica. I no són només resultats del passat, ja que la celeste presumeix darrerament dels millors resultats d'una selecció americana, perquè cal afegir-hi que la selecció sub-17 ha estat subcampiona del món i un club, el Peñarol, ha arribat a la final de la Copa Libertadores. Com en els anys 20, 30 o 50, l'Uruguai torna a ser gran malgrat tenir menys ciutadans que la província de Barcelona.

L'èxit recent de l'Uruguai però, tanca una etapa complicada. Després de guanyar la Copa el 1995 com a local, la selecció es va quedar fora del Mundial del 1998 i del 2006, sense guanyar res. Just després del fracàs de no classificar-se pel Mundial del 2006, la Federació va contractar al veterà Óscar Washington Tabárez, que va deixar clar que calia molt més que aquesta garra . Va reorganitzar el futbol base inspirant-se en la feina feta per José Pekerman en les categories inferiors de l'Argentina els anys 90. Introduint mètodes de treball moderns, Tabárez va aconseguir millorar el joc d'una selecció a la qual sempre ha sobrat compromís. "No hi ha casualitats, hi ha causalitats. Treballar cada dia ens ha fet grans de nou. Treballem igual a partir dels juvenils. A la bona feina hi afegim el sentiment de formar part de la història del futbol uruguaià, gloriosa des dels anys 10, i les coses han funcionat". Com el 1930, quan l'Uruguai va fer-se un lloc al mapa guanyant el primer Mundial, altre cop tothom ha mirat cap a aquest menut Estat.

stats