Amb 83 anys, Alcides Gigghia es passejava ara fa un any per la concentració de l'Uruguai a la ciutat sud-africana de Kimberley. La selecció celeste s'havia classificat per a unes semifinals d'un Mundial per primer cop des del 1970 i la presència de l'autor del gol que va donar als uruguaians el mundial del 1950 aixecava expectació. En ser preguntat sobre si la clau de l'èxit de l'Uruguai era la " garra charrúa ", Gigghia va respondre: "Jo encara no sé què és això. El fervor? No voler perdre mai? Anar sempre de cara? El talent?". I tot seguit, va saludar al capità de la selecció, Diego Lugano, de qui es va acomiadar dient: "És un gran capità. Té ous". Garra , vaja.
Amb tres milions i mig d'habitants, l'Uruguai viu dies dolços. Després d'aquelles semifinals del 2010, la selecció ha guanyat la Copa Amèrica, i així ha assolit el seu quinzè títol en la competició. Aquest menut Estat, amagat entre l'Argentina i el Brasil, presumeix de tenir més títols de campions d'Amèrica que els argentins (14 títols, el darrer el 1993) i els brasilers (8). Amb la diferència que els argentins són 40 milions de ciutadans i els brasilers, 190. I amb tot just tres milions i mig de ciutadans, els uruguaians han guanyat dos Mundials, dos ors olímpics i 15 Copes Amèrica. I no són només resultats del passat, ja que la celeste presumeix darrerament dels millors resultats d'una selecció americana, perquè cal afegir-hi que la selecció sub-17 ha estat subcampiona del món i un club, el Peñarol, ha arribat a la final de la Copa Libertadores. Com en els anys 20, 30 o 50, l'Uruguai torna a ser gran malgrat tenir menys ciutadans que la província de Barcelona.
L'èxit recent de l'Uruguai però, tanca una etapa complicada. Després de guanyar la Copa el 1995 com a local, la selecció es va quedar fora del Mundial del 1998 i del 2006, sense guanyar res. Just després del fracàs de no classificar-se pel Mundial del 2006, la Federació va contractar al veterà Óscar Washington Tabárez, que va deixar clar que calia molt més que aquesta garra . Va reorganitzar el futbol base inspirant-se en la feina feta per José Pekerman en les categories inferiors de l'Argentina els anys 90. Introduint mètodes de treball moderns, Tabárez va aconseguir millorar el joc d'una selecció a la qual sempre ha sobrat compromís. "No hi ha casualitats, hi ha causalitats. Treballar cada dia ens ha fet grans de nou. Treballem igual a partir dels juvenils. A la bona feina hi afegim el sentiment de formar part de la història del futbol uruguaià, gloriosa des dels anys 10, i les coses han funcionat". Com el 1930, quan l'Uruguai va fer-se un lloc al mapa guanyant el primer Mundial, altre cop tothom ha mirat cap a aquest menut Estat.