Publicitat
Publicitat

EUROLLIGA FEMENINA

Laia Palau: "Guanyar l'Eurolliga és una culminació"

Felicitat "La sensació de guanyar, de ser les reines d'Europa, és insuperable" Creixement "L'equip ha viscut coses especials i ha après a superar unit adversitats, moments molt difícils"

Dues de les jugadores claus del Ciudad Ros Casares València, nou campió d'Europa de bàsquet femení, ocupen la mateixa posició, la de base, i són catalanes. Ara que ja han passat uns dies des de la final, Sílvia Domínguez aprofita les pàgines de l'ARA per fer de periodista i conversar amb Laia Palau.

De la final de l'Eurolliga femenina, amb quin moment et quedes?

El partit contra el Rivas Ecópolis va estar ple de moments decisius, però em quedo amb un tir de Jana Veselá des de la cantonada. En aquell moment jo era a la banqueta i vaig veure clar que era un tir de partit. Era un moment important perquè no aconseguíem distanciar-nos en el marcador i la pilota li va arribar a ella.

A la pista tot passa molt ràpid, però a la vegada tens temps de pensar moltes coses.

Sí, jo vaig pensar: "Potser és un pèl lluny per a la seva posició favorita". Va anotar el tir i vaig dir: "Això ja ho tenim, això no se'ns escapa". Crec que va ser el primer moment en què vaig veure clar que guanyàvem.

Algun altre moment que recordis?

Sí, un altre en què vaig lluitar una pilota amb Elisa Aguilar i Amaya Valdemoro, dues excompanyes. Va ser un moment molt estrany.

Jo me'n recordo del tap que Jana Veselá i Maya Moore van fer a la vegada. Quatre mans allà, buscant la mateixa pilota...

Sí, aquest és un altre dels moments de la final. Va ser un instant per reafirmar la nostra força com a equip. La veritat és que recordo molt millor els instants finals, quan el partit ja estava decidit, que aquells en què el marcador estava ajustat.

Entre la medalla de bronze al Mundial del 2010 i el títol de l'Eurolliga, amb què et quedes?

Guanyar l'Eurolliga és una culminació, és el títol més gran. Amb la selecció vam viure coses molt intenses i era un campionat mundial, però no vam guanyar el títol, la medalla d'or. Aquesta és la diferència, ara hem guanyat.

La diferència també és que per guanyar l'Eurolliga has de treballar tot l'any, oi?

Sí, això també li dóna més valor. Estàs tot l'any treballant molt per a això i, quan ho aconsegueixes, ho valores més. Són molts viatges, molts entrenaments, molts partits...

Ara toca repetir.

Sí, ja m'ho està dient tothom. La veritat és que la sensació de guanyar, de ser les reines d'Europa, és insuperable. Jo et volia preguntar si hi ha alguna cosa que hagis fet igual que l'any passat, quan ja vas guanyar la teva primera Eurolliga femenina.

Sí, sobretot moltes rutines prèvies a jugar la gran final. Són partits amb massa nervis i m'ajuda seguir sempre el mateix esquema.

L'equip ha viscut coses especials i ha après a superar unit adversitats, moments molt difícils. Hem viscut coses tant o més importants que guanyar el títol.

El camí també importa. En qui vas pensar quan vas guanyar?

En aquell mateix moment, en ningú; però a mesura que han anat passant els dies, en molta gent. Penses en la família, en la gent que t'ha ajudat... Tots els records es fan grans i en treus la part bona.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT