L'alumne Viñales aprèn del millor mestre

Barcelona"M'he tret un pes de sobre amb la victòria, ja que després de liderar tots els tests i arribar a Losail amb la mentalitat de guanyar, i de rebre tota la pressió de 'pots guanyar, pots guanyar, pots guanyar', fer-ho no és fàcil". Visiblement emocionat després d'obrir el nou curs amb victòria, Maverick Viñales no podia amagar un somriure d'orella a orella en sumar la segona victòria de la seva carrera en MotoGP al Gran Premi del Qatar.

Acabava de convertir-se en el cinquè pilot de la història en sumar un triomf en la categoria reina del motociclisme amb dues escuderies diferents (ho va aconseguir amb Suzuki el curs passat a Silverstone, i diumenge, a Losail, amb Yahama). Seguia, d'aquesta forma, el camí iniciat per pilots com Max Biaggi (Honda i Yamaha), Valentino Rossi (Honda i Yamaha), Casey Stoner (Ducati i Honda) i Andrea Dovizioso (Honda i Ducati). De tots cinc, però, només Rossi, Stoner i Viñales van ser capaços de guanyar la primera cursa que disputaven amb el nou equip, fet que li dona un gran mèrit per la ràpida adaptació a la nova moto. El lideratge en els tests de pretemporada, de fet, va ser un avançament dels entrenaments de divendres i de la cursa de diumenge.

"No vam poder acabar la carrera amb Maverick perquè tenia un ritme diferent, la realitat és aquesta", va lamentar Andrea Dovizioso, segon al podi de Losail. Tot i la pluja, i una petita topada amb Zarco que gairebé el tira a terra, el gironí va ser capaç de capgirar la situació per acabar imposant-se: "Vaig pensar que se m'acabava la carrera. No em sentia còmode, en les primeres voltes no era jo, no em sentia còmode ni pilotava com en sé. Però vaig anar recuperant la confiança i la concentració".

Rossi, company, rival i referent

"Començar el curs amb podi és genial. Estic satisfet, al final vaig veure de prop Viñales, que no el veia des dels tests", va bromejar Rossi, nou company d'un Maverick que té en l'italià molt més que un simple company d'equip. "Sempre dona aquell plus al diumenge. No em podia creure quan vaig veure el '+0 Valentino'. El felicito, perquè tot i que ha estat dura la pretemporada, ha aconseguit el podi", va celebrar el gironí, que té en l'italià un referent de qui aprendre, però també amb qui competir. Els 38 anys del set cops campió del món contrasten amb els 22 d'un figuerenc que tot just afronta enguany el seu tercer curs en Moto GP. Ho farà, a més, en un equip que ha guanyat set mundials des del 2004 gràcies a Rossi i un Jorge Lorenzo a qui Viñales substituïa aquest estiu.

Els pronòstics no amaguen que Viñales pot ser un ferm candidat al títol. Encara que això tot just acabi de començar, i que quedin 17 curses per determinar el nou campió, haver guanyat la primera cursa molts cops pot ajudar a preveure qui serà el campió del Mundial. De fet, dels 68 campionats del món de la categoria reina disputats des del 1949, en fins a 35 ocasions (un 51%, és a dir, un de cada dos Mundials), qui ha guanyat la primera cursa s'ha endut el Mundial.

Els últims dos a aconseguir-ho, Marc Márquez (2014) i Jorge Lorenzo (2012), són els únics pilots espanyols que ho han assolit. Abans d'ells, 15 pilots de cinc nacionalitats: els italians Libero Liberati, Giacomo Agostini i Valentino Rossi; els britànics John Surtees, Mike Hailwood, Phil Read i Barry Sheene; el pilot de Rhodèsia i Nyasalàndia, Gary Hocking; els estatunidencs Kenny Roberts, Freddie Spencer, Eddie Lawson, Wayne Rainey i Kevin Schwartz, i els australians Mick Doohan i Casey Stoner.