L'amenaça de Joan Bladé
Ahir a la nit vaig ser al Palau Blaugrana. Demà hi tornaré per animar l'equip en una final que no serà gens fàcil. El Reial Madrid, aquest any, a la Copa del Rei del Palau Sant Jordi, ja ens va demostrar que, després de molts anys, potser té una plantilla millor que la nostra. Conscients d'aquest repte, l'ambient del factor pista a favor (el Blaugrana és casa nostra, el Sant Jordi no) ha de decantar la final de la Lliga de bàsquet.
En aquestes ocasions i contra aquest rival, el barcelonista no falla. Les 7.500 localitats del Palau Blaugrana, fins i tot les que tenen una visibilitat deficient, s'omplen davant d'un esdeveniment de caixa o faixa contra el Madrid. Durant la resta de la temporada, en canvi, tant en bàsquet com en futbol sala, hi ha més cadires buides que plenes. En handbol no s'omple ni per guanyar la Lliga i només quan toca remuntada europea té un nivell d'assistència que s'assembla, molt remotament, a les entrades que presenten els pavellons alemanys o danesos. Als partits d'hoquei patins la presència d'aficionats és inversament proporcional als títols que guanya la secció. El soci s'omple la boca amb les seccions però, després, no hi va. I sort en tenim dels grups d'animació, incondicionals, i dels abonats, que no només garanteixen una presència decent a les graderies, sinó que ajuden a fer menys deficitàries les seccions.
Les dues frases de Bladé
Doncs bé, després que l'invent d'enguany d'obligar a tenir un abonament diferent per secció no ha estat gens reeixit, ara, la vigília de la final davant de Reial Madrid, el directiu responsable del bàsquet, Joan Bladé, convoca una roda de premsa per esperonar el públic a anar a la final i, de cop i volta, deixa anar dues frases que no van agradar gens als abonats del Palau que ahir me les van comentar: "Moltes vegades tenim tot el paper venut i les graderies estan mig buides". No és veritat. Que digui quantes vegades, exactament quins dies, això que diu ha passat aquesta temporada. Un dia? Dos, a tot estirar. Sempre hi ha entrades a la venda, tant si els abonats alliberen el seu seient com si no.
I la segona frase que no ha agradat de Joan Bladé: "Tenim les eines necessàries perquè això millori i per poder començar a prendre mesures quan acabi la temporada". L'amenaça no sona gens bé, però esperem a veure aquestes mesures i li demanem, això sí, que per segon estiu consecutiu no s'equivoquin amb el diagnòstic ni amb les solucions.
Que deixin l'afició en pau i que mirin de fitxar millor que els dos últims anys. La primera mocadorada a Laporta va arribar al Palau, per l'enorme embolic que es va fer amb les seccions i que en el dietari de Josep Maria Bartomeu segur que està escrit fil per randa. Que no ho oblidi aquesta junta: al Palau Blaugrana som pocs, fidels i no se'ns pot maltractar.
