Esports 09/02/2012

L'art d'habitar les zones desocupades

Natalia Arroyo
3 min

El més habitual en el joc del Barça és que siguin els seus eterns moviments, les seves permutes ordenades i la seva àgil i tossuda circulació de pilota el que generi espais per on trobar el camí del gol. En part, tant és com defensi el rival, perquè els blaugranes sempre acaben trobant l'escletxa a base de posició i paciència. El seu art és el de modelar de mica en mica els adversaris per ajustar-los a la forma que volen per atacar-los bé.

Ahir es van mantenir moltes d'aquestes rutines col·lectives per desordenar el València durant les possessions, però va acabar sent la proposta xe el que va determinar on i quan trobar el perill. Els d'Unai Emery van repetir l'esquema tàctic que els havia funcionat a mitges a Mestalla i van proposar un partit obert, incòmode per al Barça. Contradictòriament, van tornar a tenir la sensació que se'n sortien, però, a la pràctica, haurien pogut marxar del Camp Nou amb uns quants gols més encaixats.

Un buit al mig del camp

L'objectiu del tècnic valencianista era evitar que el Barça pogués desplegar la seva pressió asfixiant sobre la sortida de pilota del València i, com va fer a Mestalla, va situar els seus homes en situacions molt profundes quan Diego Alves tenia la pilota, per allargar el Barça i separar la distància entre els jugadors i dificultar-los la coordinació en el treball defensiu. El porter xe jugava en curt sobre els seus centrals, per convidar Messi, Alexis i Cesc a avançar les seves posicions i iniciar la pressió. Éver Banega, per donar un cop de mà, també baixava a iniciar joc. En realitat, però, tot era una mena de trampa, perquè el València no volia començar els seus atacs a través de la combinació sinó que pretenia enviar una puntada llarga amunt. Emery va avançar la posició dels seus laterals més enllà del mig del camp i va provocar situacions d'un contra un en atac. La línia defensiva del Barça havia de resistir a baix, ocupada amb la vigilància dels atacants del València.

La conseqüència d'aquesta intenció visitant era un Barça estirat, llarg, amb laterals molt replegats i un mig del camp amb peces desconnectades. Quan recuperaven la pilota, el Barça acumulava pocs efectius per davant de la pilota i això li dificultava els atacs posicionals. De fet, les millors ocasions van venir després d'errades defensives greus dels jugadors visitants. Víctor Ruíz va regalar dos un contra un a Cesc i Messi, igual que Rami va ser innocent per habilitar Messi i Xavi.

Al de Terrassa, que va fer el gol que va calmar els ànims al minut 80, li va costar fer-se un lloc al triangle central que ahir compartia amb Cesc i Thiago, fins que tots tres van interpretar l'escenari de partit per passar a la seva versió més vertical, més directa. Cesc va començar a córrer a l'espai, aprofitant la vulnerabilitat d'una línia defensiva del València molt avançada. L'espai, ahir, no era en el joc per l'eix central, ni en la combinació entre línies. Els forats, ahir, eren entre Diego Alves i la defensa xe i Messi, que també en corria algunes en busca del seu gol, va erigir-se en l'assistent de luxe del primer tram de temporada per posar-li una pilota mil·limètrica a Cesc per construir l'1-0.

Aquest talent de veure on eren els espais va permetre al Barça interpretar que la zona de toc, ahir, era una zona desocupada que convidava a la conducció i Messi, Cuenca i Alexis van desplegar la seva versió més individual per avançar metres i perforar el València.

stats