Publicitat
Publicitat

LLIGA

El rendiment del Barça (i de Messi) a l'estadi és gairebé perfecte, però empitjora a fora

L'assalt als 63 punts passa per millorar lluny del Camp Nou

Com a casa no s'hi està enlloc. Aquesta realitat també afecta el Barça, que enguany està vivint la seva temporada més bipolar pel que fa a resultats a casa i a fora. Les seves xifres al Camp Nou són brillants, però perden lluentor com a visitant. Els blaugranes han sumat 25 dels 27 punts que han disputat com a locals en aquesta Lliga, mentre que, lluny de l'estadi, només han pogut endur-se'n 13 de 24, per culpa d'una derrota a Getafe i quatre empats a Anoeta, Mestalla, San Mamés i Cornellà-El Prat.

La dada més preocupant, però, no és la col·lectiva, sinó una de demolidora en l'àmbit individual: dels 17 gols que ha marcat Leo Messi en Lliga aquesta temporada, només un l'ha celebrat lluny del Camp Nou. Va ser al temps afegit i va evitar una ensopegada contra l'Athletic a Bilbao, però amb prou feines el va poder gaudir per les presses d'haver d'anar a buscar el 2-3.

Sense l'efectivitat golejadora de l'argentí, el Barça està patint per batre la porteria rival i, després de vuit desplaçaments, té un bagatge de poc més d'1,5 gols a favor per partit, la pitjor mitjana de l'era Guardiola lluny de Barcelona. Els blaugranes, fins ara, marcaven més de 2,3 per partit i n'encaixaven menys de 0,8, una dada inferior a l'actual, en què es rep més d'un gol (1,1). De fet, només en dues ocasions s'ha pogut mantenir la porteria a zero.

L'estadística millora si es canvia de competició i s'analitza el rendiment de l'equip a la Champions o a la Copa del Rei, però aquí el Barça no parteix amb el desavantatge que sí que té a la Lliga, amb un Reial Madrid que, després de la victòria a Mallorca, és líder vuit punts per sobre dels blaugranes. La situació a la classificació millorarà si el Barça derrota avui el Betis (21.30 h, Canal +) i torna a situar-se a cinc punts dels blancs.

"Crec que es pot remuntar"

Des de la roda de premsa Guardiola va enviar un missatge de tranquil·litat a l'afició, assegurant que ell creu que "la remuntada és possible" i que, quan encara queden 63 punts en joc, "res està perdut". Però retallar punts al Madrid només serà possible si el Barça no falla o falla ben poc. La missió implica fer una segona volta perfecta, gairebé tant com ho està sent al Camp Nou.

Aquest quart Barça de Guardiola marca una mitjana de 4,3 gols per partit a casa -millora notablement l'estadística respecte a les tres temporades anteriors (2,9)- i no ha encaixat ni un sol gol en nou partits.

El més curiós d'aquest contrast és que justament la temporada passada, l'equip blaugrana va firmar el millor inici de la història com a visitant, ja que va aconseguir deu victòries consecutives i un total de 16 jornades seguides sense perdre en els seus desplaçaments.

Com s'explica, doncs, aquesta bipolaritat? Les veus més crítiques creuen que el problema és que l'equip no afronta els partits prou tensionat. Sí que ho fa al Bernabéu, on l'escenari motiva per si sol, però es relaxa a Getafe o Granada, on juga amb certa mandra.

Aquestes conclusions parteixen d'una anàlisi subjectiva de l'ambició de l'equip, un aspecte impossible de mesurar. La revisió més objectiva de la situació ve quan s'analitzen els gols, la tàctica, el joc. Mentre que al Camp Nou l'equip troba més espais per atacar (facilitat per l'aposta de jugar gairebé sempre amb un 3-4-3) i arriba amb més facilitat a la porteria rival, lluny de l'estadi s'encalla davant de defenses molt més agressives i atrevides en la pressió. Defensivament, a casa només ha de vigilar els contraatacs, mentre que a fora, de vegades es veu obligat a replegar-se durant algunes fases del joc, la qual cosa li complica després l'atac.

El Barça no juga igual a casa que a fora perquè tampoc ho fa el rival. Els millors exemples són la intensitat de l'Espanyol a Cornellà, que va incomodar el toc blaugrana, incapaç de sotmetre el rival com ho acostuma a fer; la forta pressió del València a Mestalla, que va arraconar el Barça en camp propi, o el ritme frenètic que va imposar l'Athletic a San Mamés per fer embogir un partit que la pluja va fer encara més estrany.

Els entrenadors rivals no plantegen els partits igual quan viatgen a Barcelona que quan reben Messi i companyia. Pochettino, Emery o Bielsa fan un pas endavant quan senten que estan protegits per la seva afició, quan tenen la certesa que la immensitat del Camp Nou no ofegarà els seus homes després de tres minuts de no tenir la pilota.

Guardiola preferiria que l'equip tingués un rendiment més estable. Això evitaria partits fluixos, però limitaria les exhibicions. 21 partits són molts. Tot pot passar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT