Publicitat
Publicitat

La somali Samia Yusuf Omar intentava arribar a Itàlia

L'atleta olímpica que va perdre la vida en una pastera

La periodista Teresa Krug va trobar-se el maig del 2011 amb una jove atleta somali a Addis Abeba, capital d'Etiòpia. Samia Yusuf Omar s'entrenava en condicions precàries amb el somni d'arribar als Jocs Olímpics de Londres. Tres anys abans, el 2008, havia participat en els Jocs de Pequín, quan va protagonitzar un dels moments més recordats de la cita als 200 metres. Llavors va arribar última de la seva sèrie amb la pitjor marca de les participants, a vuit segons de la penúltima. El públic, conscient de la duresa d'entrenar-se en un país destrossat per la guerra civil, la va ovacionar. Samia Yusuf Omar somiava a tornar a uns Jocs. Però el mes d'abril passat va morir en una pastera intentant arribar a la costa d'Itàlia.

La història d'aquesta jove somali esdevé una metàfora del dolor d'un país, Somàlia, on hi ha joves que han estat assassinats per practicar esports o mirar per la televisió partits dels Mundials. Mo Farah, campió olímpic dels 5.000 i 10.000 metres amb passaport britànic, és la cara feliç de la història d'un atleta somali que triomfa després de perdre familiars a la guerra civil. Samia Yusuf Omar n'és la cara trista.

Entrenant-se entre morters

Nascuda el 1991 en una família de Mogadiscio, Samia Yusuf Omar va perdre el pare, víctima de la violència, i va heretar la passió per l'atletisme de la mare. Amb 16 anys va començar a entrenar-se centrant-se en la velocitat i va arribar a competir als campionats africans amb uns resultats fluixos però comprensibles: s'entrenava a l'estadi nacional de Mogadiscio, un estadi que durant molts anys va ser un aparcament de blindats. Llavors, Samia Yusuf intentava trobar els trossos de la pista en més bon estat, ja que part de l'estadi estava ple de forats provocats per foc de morters. "Quan corro pels carrers -va declarar a la BBC el 2007- topo amb milicians que em diuen que si m'entreno em mataran. A Somàlia no està ben vist que les noies fem coses relacionades amb l'esport. Intento entrenar-me quan surt el sol, però molts cops trobo milicians o soldats etíops que m'adverteixen que seria millor no fer-ho".

Malgrat els problemes, Samia Yusuf Omar va ser escollida per anar als Jocs de Pequín -els països amb atletes que no obtenen la mínima poden obtenir invitacions olímpiques per garantir la pluralitat dels Jocs- i va ser l'abanderada del seu país. "És el moment més feliç de la meva vida", va declarar després de participar en els 200 metres amb unes sabatilles que li havia deixat una atleta de curses de fons del Sudan. Aquells 32 segons per fer 200 metres la van fer famosa, però va ser una fama efímera. Ningú li va oferir entrenar-se a l'estranger i va tornar a Mogadiscio, on es va trobar que ningú sabia res d'ella: la televisió de Somàlia, un estat amb més de 20 anys de guerra civil, no havia fet els Jocs.

Samia Yusuf tornava a un estat on la milícia islamista d'Al-Shabaab havia aconseguit bona part del poder. Aquell 2008 va ser amenaçada de mort. Aquell mateix any Al-Shabaab va prohibir fer esport i fins i tot portar samarretes esportives pel carrer. El 2009 moria assassinat el ministre d'Esports. Samia Yusuf va acabar en un camp de refugiats on ningú sabia qui era, ja que ningú havia vist mai els Jocs Olímpics per la televisió. El 2010, el mateix any en què desenes de joves van ser executats per mirar per la televisió el Mundial de futbol, l'atleta va fugir a Etiòpia.

Samia Yusuf Omar va patir per tirar endavant a Etiòpia. Va aconseguir treballar uns mesos amb una entrenadora, però no sabia com arribar a uns Jocs Olímpics de nou, ja que els pocs membres del Comitè Olímpic de Somàlia eren a l'exili. El 2011 va dir a la periodista Teresa Krug: "No vull tornar a Somàlia. Vull arribar a Europa". El seu nom no va tornar a la premsa fins fa pocs dies, quan durant una reunió del Comitè Olímpic de Somàlia, l'exatleta Abdi Bile va afirmar: "Ens n'alegrem per Mo Farah, però sabeu què ha passat amb la Samia? És morta".

El somni d'Occident

La notícia va ser confirmada per Teresa Krug. "Va sortir d'Etiòpia el 2011 passant pel Sudan i va arribar a Líbia, on va ser empresonada per raons que desconeixem. Volia arribar a Itàlia per trobar un entrenador i ser olímpica de nou. Pel que van dir els companys d'aquella pastera, devia morir a l'abril a alta mar".

El que va ser el seu entrenador, Mustafa Abdelaziz, va explicar: "Els supervivents d'aquest viatge van comunicar la llista de les persones que havien mort durant la travessia i hi havia el seu nom. La seva mare havia venut tot el que li quedava per aquest viatge. Ens hem quedat glaçats". Amb tantes pasteres i tantes morts, el seu nom era un més d'una llarga llista, fins que Abdi Bile va descobrir-ho. Samia Yusuf Omar va morir amb 22 anys.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT