Publicitat
Publicitat

NBA

L'estrella dels Miami Heat oblida els fracassos anteriors i guanya el seu primer anell als 27 anys

LeBron James es corona campió

D'ençà que era un marrec, tothom va tenir clar que LeBron James escriuria algunes de les pàgines més importants de la història del bàsquet. Els anys van anar passant, però el jugador va ser incapaç de sumar èxits col·lectius als seus guardons individuals. A més, els elogis a la seva precocitat es van transformar en crítiques i la seva vida esportiva es va convertir en un agre malson fins que dijous a la nit l'estrella dels Miami Heat va aconseguir el seu primer anell de campió de la NBA i totes les profecies van passar a tenir sentit.

" It's about damn time " ("Ja era hora"), va deixar anar LeBron James quan el cinquè partit de la final contra els Oklahoma City Thunder (121-106) va finalitzar. L'aler, que havia estat clau en un quart duel en què va acabar jugant coix, arrossegant una cama, va tornar a tenir una actuació decisiva amb un triple doble: 26 punts, 13 assistències i 11 rebots. La NBA el va designar millor jugador i, per fi, va poder aixecar el títol de campió en què havia somiat durant tant de temps.

D'ençà que tenia 16 anys va protagonitzar, primer, la portada de la revista Slam i, després, les de Sports Illustrated i ESPN , LeBron James ha viscut acostumat a ser el centre de totes les mirades. En l'èxit, però sobretot en el fracàs, com quan l'any passat els Miami Heat van perdre les finals de la NBA contra els Dallas Mavericks.

Comparat permanentment amb Michael Jordan, LeBron James ha trigat nou temporades a aixecar el títol de campió. A ell, i als seus crítics, li ha semblat una eternitat, però l'èxit li ha arribat als 27 anys, un any abans que al mític escorta dels Chicago Bulls.

Cap altre esportista ha generat més expectació que LeBron James. Pagaven 300 dòlars (uns 240 euros) per veure els partits del jugador amb l'institut de St. Vincent - St. Mary, un centre que es va veure obligat a traslladar els seus enfrontaments al pavelló de la Universitat d'Akron. Aquella època l'aler va aprendre dues coses: a guanyar i a perdre. En el seu penúltim any, el seu equip, que era el favorit al títol, va perdre la final i l'entrenador va penjar-los un cartell a la porta del vestidor que deia: "Humilitat, unió, disciplina, agraïment, servitud, integritat i passió". Les set virtuts que LeBron James i els seus companys havien oblidat.

Massa cregut

Sense passar per la universitat, el jugador va saltar directament a la NBA, on va ser set temporades consecutives als Cleveland Cavaliers, una franquícia amb qui no va poder guanyar el títol. Fart de perdre, LeBron James va esperar a convertir-se en agent lliure per canviar de ciutat. El jugador, acusat al llarg de tota la seva carrera de ser un cregut, va organitzar un programa de televisió en directe ( The decision ) per anunciar el nom del seu nou equip; els Miami Heat.

La seva arribada a Florida va tornar a aixecar, una vegada més, les expectatives d'èxit fins a fer-les irreals. Ell mateix, feliç de compartir equip amb dues estrelles del nivell de Dwyane Wade i Chris Bosh, va llançar en la seva presentació un pronòstic massa agosarat: "No guanyarem un títol, ni dos, ni tres, ni quatre, ni cinc, ni sis, ni set... sinó vuit", va deixar anar.

Aquelles paraules li han retornat una i mil vegades, cada vegada que durant aquests dos anys ha fallat un tir o ha equivocat una passada. Odiat pels seguidors dels Cleveland Cavaliers, que es van sentir traïts, els seus detractors van créixer exponencialment.

"És el dia més feliç de la meva vida", va dir LeBron James en sentir-se guanyador contra els Oklahoma City Thunder de Kevin Durant i Serge Ibaka, l'expivot que va jugar a l'Hospitalet i Manresa. Conegut com El rei o L'escollit (quan era un nen va anunciar que Déu l'havia triat per ser el millor jugador de la història del bàsquet), l'estrella dels Miami Heat va respirar tranquil, conscient que amb l'anell de campió passarà directament a ser considerat un dels millors jugadors de la història. Els seus èxits del passat començaran ara a ser valorats i ell, sense pressió, podrà recuperar la passió pel joc. "Juga a bàsquet, no deixis que el bàsquet jugui amb tu", li va dir una vegada un entrenador. I això és el que pensa fer a partir d'ara.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT