Publicitat
Publicitat

ALLEGRO MA NON TROPPO

L'eliminatòria Barça-Madrid més estranya

La història del futbol estatal s'ha construït en bona part en el trajecte entre Barcelona i Madrid. La rivalitat entre aquests dos gegants que en els últims 14 mesos hauran jugat 10 cops, ha deixat episodis dignes de ser novel·lats. Com aquella eliminatòria de Copa jugada en quatre actes durant 20 dies del 1916.

L'abril del 1916 va ser un mes intens. Europa vivia una guerra ben crua, però Barcelona, neutral, somreia fent negocis. Els barcelonins, doncs, tenien temps per gaudir de la nit del Paral·lel i dels esports. De fet, aquell mes dos esdeveniments esportius acabarien indignant-los. Un, el combat de boxa esperpèntic entre el nord-americà Jack Johnson, el primer campió dels pesos pesants negre, i el poeta Arthur Cravan, que havia arribat a la ciutat per evitar combatre en la Gran Guerra i va escandalitzar tothom amb les seves malifetes. Una de les més recordades va ser pactar aquest combat, en què es va fer passar per un gran campió i va acabar com una joguina en mans d'un Johnson que l'hauria pogut tombar d'un sol cop. Johnson, però, havia cobrat perquè es filmessin com a mínim sis rounds i va allargar una farsa que va ofendre el públic. Poc després d'aquell memorable pseudocombat de la Monumental, el públic barceloní s'indignava a Canaletes en escoltar per la ràdio que els jugadors del Barça s'havien negat a acabar un partit de les semifinals de Copa davant del Madrid. Què va passar perquè els jugadors es retiressin?

El 1916, el Barça i el Madrid jugaven les semifinals de la Copa. El partit d'anada el van guanyar els catalans per 2 a 1 amb un gol de Paulino Alcántara. Però els problemes van començar en el matx de tornada, quan dos jugadors, Massana i Viñals, van veure's obligats a tornar a casa per problemes laborals just en arribar a l'estació d'Atocha de Madrid. Segons la llegenda, el Barça va començar el partit amb nou homes per culpa d'aquest maldecap, i va acabar perdent per 4 a 1 i amb 11 jugadors, ja que dos periodistes que eren a la graderia es van calçar les botes i van baixar a la gespa per ajudar: Paco Bru i Costa, tots dos exjugadors del Barça.

Malgrat la diferència de gols, la normativa de l'època dictaminava que calia un tercer partit, perquè cada equip havia guanyat un dels enfrontaments. El tercer partit es va jugar dos dies després a Madrid, amb Paco Bru de nou de porter. Bru era un personatge curiós: exjugador de l'Espanyol, havia guanyat un munt de títols amb el Barça i aquell 1916 es va retirar per fer d'àrbitre i periodista. Bru també faria carrera com a tècnic, va arribar a ser el primer seleccionador espanyol, tècnic del Madrid als anys 40, del Girona i dirigent de la Federació Cubana de Futbol. Català universal, de Bru existeixen llegendes no confirmades, com que va arbitrar el seu primer partit amb una pistola als pantalons, o aquest Madrid-Barça, en què va començar fent la crònica a la graderia i va acabar jugant a la gespa. El que sí que és ben cert, però, és el seu paper en el tercer partit de la semifinal del 1916: el matx va acabar amb un espectacular 6-6 i Bru, lloat a les cròniques tot i els gols encaixats, va aturar dos penals. Un dels quals a un tal Santiago Bernabéu. Prou bé per a un jugador que normalment no feia de porter.

El quart partit es va tornar a jugar a Madrid i el guanyarien els blancs, després que els jugadors del Barça es retiressinn del terreny de joc enfadats perquè consideraven que el 4 a 2 marcat pels madridistes era il·legal. Aquesta decisió va ajudar a atiar el foc d'una rivalitat que avui en dia no deixa de créixer.

Per cert, el Madrid perdria la final d'aquell any, jugada al camp del carrer Indústria de Barcelona contra l'Athletic de Pitxitxi, per 4 a 0. Una final en la qual el públic català va animar descaradament els bascos i en la qual l'actuació de l'àrbitre va ser correcta. Sabeu qui era aquest àrbitre?... Paco Bru.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT