Esports 04/04/2012

L'equilibri del 4-3-3 adorm l'atac del Milan

Natalia Arroyo
2 min

Ja comença a ser habitual que Guardiola canviï d'estratègia al descans. Després d'un primer temps que no li acaba d'agradar i que no es desenvolupa com havia imaginat a la pissarra, el tècnic modifica els plans inicials i recupera la fórmula de l'èxit: el seu 4-3-3. Ahir, davant el Milan, va haver de tornar-ho a fer per salvar un partit que al Barça se li escapava i alhora se li posava de cara en els detalls (dos penals). L'aposta pel retorn al sistema de joc més familiar va assegurar una possessió menys cohibida i una gestió més efectiva de les transicions, un moment en què el Milan va ser sempre perillós, sobretot quan el Barça vestia un imprudent 3-4-3.

Contra tota lògica després dels ensurts a la fase de grups, Guardiola va tornar a apostar per una defensa de tres plena de matisos. Va donar volada al recorregut d'Alves pel carril dret, apartant-lo del lateral per convertir-lo en extrem, i va responsabilitzar Busquets de les ajudes als tres centrals, Mascherano, Piqué i Puyol. La doble missió del de Badia va ser, d'una banda, acompanyar els atacs amb paciència per oxigenar-los oferint una passada endarrerida i, de l'altra, quedar-se sempre pendent d'una possible pèrdua de pilota. En funció de les primeres intencions del Milan quan recuperava la pilota al seu propi camp, Busquets s'afegia a la primera línia de pressió per incomodar algun possible receptor o reculava per protegir la defensa en un hipotètic joc en llarg sobre la figura d'Ibrahimovic.

De fet, va ser l'obsessió per omplir de cobertures la figura del suec la que va descomposar l'equip en alguns moments del partit i va fer sortir els colors al dibuix tàctic. En atac, l'aposta funcionava. Messi combinava còmodament prop de Cesc, Xavi i Iniesta entre el cercle central i la frontal de l'àrea, i tots els pilotaires del Barça treien profit de la passivitat defensiva d'un Milan que no atacava la pilota sinó que reculava fins a l'àrea. Els blaugranes van disposar de moltes i bones ocasions de gol, superant la muralla defensiva amb hàbils parets (Cesc-Messi), valentes conduccions (Alves i Messi) o xuts llunyans (Xavi i Messi).

En defensa, però, la distància entre centrals dificultava les vigilàncies i el marcatge sobre un atac com el dels italians, amb dos puntes (Ibra i Robinho) i una figura d'enllaç amb arribada (Boateng). Un excés d'eufòria en la pressió, massa impetuosa i esbojarrada, va tendir a desordenar les posicions en el trio defensiu, que van tenir problemes per controlar els atacs del Milan.

Iniesta, sacrificat a l'extrem

La reconversió al 4-3-3 es va fer movent la figura d'Iniesta de l'interior a l'extrem esquerre, fent recular Alves al lateral dret i canviant de banda Cuenca en atac. El Barça, com havia fet durant tota la primera meitat, va seguir rondant l'àrea rossonera , però a diferència dels primers 45 minuts va poder controlar molt millor el joc directe italià.

Amb pilota, Mascherano s'aparellava amb Ibrahimovic i Piqué lliurava, per darrere d'Alves i Puyol, que controlaven Robinho i Boateng. Quan Piqué es va lesionar, les funcions van variar i va ser Puyol l'ombra del suec i Mascherano l'home lliure. L'entrada de Keita per Cesc va permetre al Barça resistir en el tram final de partit, quan va tenir poc la pilota i va jugar a defensar-se i sortir al contraatac.

stats