07/02/2016

L’esbojarrada aventura de Johan Cruyff quan va ser jugador del Llevant

6 min
Cruyff firmant el contracte per un any amb el Llevant el 1981, al costat del president, Francisco Aznar.

Cap d’esportsAra fa 35 anys, Johan Cruyff vestia de blaugrana. El blaugrana del Llevant. L’equip valencià és l’altre conjunt de la lliga espanyola que va aconseguir tenir l’holandès com a jugador, en una operació que va sorprendre molts i que va durar poc. En concret, només 11 partits a Segona Divisió.

El febrer del 1981 Cruyff era a Amsterdam. Tenia 34 anys i no tenia equip, després d’haver-se omplert les butxaques als Estats Units, on havia jugat al Los Angeles Aztecas i als Washington Diplomats entre el 1979 i el 1981, on l’havien escollit millor jugador de la NASL, la lliga professional local, durant el primer any. Però a Cruyff no li havia acabat d’agradar aquella experiència, amb estadis de gespa artificial i poca cultura futbolística. A més, la seva dona, Danny Coster, havia tingut una greu malaltia que, per sort, va acabar bé. Així que, un cop va tornar a casa, no tenia club, però volia jugar en un lloc tranquil, amb bon clima, no gaire lluny. Cruyff no va parar de rebre ofertes, tant angleses (com les del Chelsea, l’Arsenal, el Leicester i el Birmingham) com alemanyes i d’altres llocs, com el Charleroi belga, el San Diego Soccers nord-americà i l’Sporting de Portugal. Les va rebutjar totes.

Va rebutjar l’Espanyol

Tornar a la lliga espanyola era ideal, però Cruyff va rebutjar un acostament de l’Espanyol argumentant que no era compatible amb el seu “sentiment blaugrana”. L’holandès, doncs, no va voler fer com Kubala, que de veterà havia jugat a Sarrià. I va ser en aquell moment quan va trucar el Llevant.

Fitxar Cruyff era idea del president del club granota, Francisco Aznar, un empresari sense gaire seny que es dedicava a gastar més del que tenia. Aquell any el Llevant lluitava per pujar a Primera amb Enrique Pérez Díaz -conegut com a Pachín- com a tècnic. Pachín era un home respectat, ja que havia sigut titular al Madrid ie-ie dels anys 60, però l’entrenador patia veient com moltes promeses del president no es feien realitat. I el club anava acumulant deutes. Pachín no entenia com Aznar podia tenir jugadors sense cobrar però oferia 25 milions de pessetes per Cruyff. Però el president creia que fitxant Cruyff arribarien patrocinadors i èxits.

Cruyff va reunir-se amb Aznar a Amsterdam i va viatjar a València per conèixer el club i entrenar-se. Però va sorgir un problema: el Llevant tenia molts deutes i la Federació no va autoritzar l’operació, quan Aznar ja havia dit que l’holandès jugaria contra el Sabadell. Cruyff, doncs, va tornar a Amsterdam i el Sabadell va guanyar 0-1. Pensant que el Llevant no podria pagar, Cruyff va escoltar ofertes angleses durant aquells dies de febrer, però Aznar va aconseguir trobar els diners.

El 27 de febrer del 1981 Cruyff va agafar un vol Amsterdam-Barcelona i, en aterrar, va ser rebut pel seu sogre, Cor Coster, i el mateix Aznar, que davant la premsa li va posar un escut del Llevant a la solapa. Els periodistes van veure com Cruyff portava dos cartrons sencers de tabac en una bossa quan va pujar al cotxe d’Aznar cap a València, on en una roda de premsa es va anunciar que l’holandès jugaria dos dies després contra el Palència. La roda de premsa, al Club de Tennis València, va ser sonada, amb petards i banda de música en un ambient d’eufòria. Ara bé, mentre Cruyff atreia mirades, el secretari tècnic, José Esnal Baldomero, va donar un mastegot a un periodista que va preguntar per uns suposats pagaments il·legals del club a rivals. El Llevant era una olla de grills, llavors.

Pachín va confirmar que contra el Palència jugarien “Cruyff i 10 més”. I, per sort, la fitxa del jugador va arribar just a temps per al partit. Però la fitxa no va ser entregada fins que Aznar va presentar el xec de 15 milions de pessetes per pagar els deutes de l’entitat amb els altres jugadors. El partit era important, ja que en els anteriors partits a casa el Llevant havia perdut amb el Sabadell i empatat amb el Getafe. No podia seguir perdent punts, doncs.

L’1 de març el Nou Estadi es va omplir d’aficionats, curiosos i periodistes de mig Europa per veure Cruyff en acció. El Llevant va derrotar el Palència per 1-0, Cruyff va deixar detalls de qualitat i el club va ingressar 5 milions de pessetes de la taquilla. A més, el triomf va situar l’equip en zona d’ascens. El negoci semblava rodó. Però no va durar gaire. Una setmana més tard, Cruyff va jugar contra un club que li portava molts records: el Granada. Ell havia debutat amb el Barça contra aquest equip, llavors amb fama de ser un bloc agressiu. A Granada, el van marcar de manera contundent i el Llevant va perdre per 1-0. Cruyff no es va esforçar gaire i el tècnic va entendre que entrenar un geni així seria complicat, ja que s’havia negat a viatjar amb l’autocar i s’havia desplaçat amb el cotxe particular del president a Granada. Poc després, en el tercer partit, contra el Barakaldo (triomf del Llevant per 1-0), Cruyff es va lesionar. La cara d’Aznar era un poema.

Entrenador per un dia

Cruyff s’havia sentit bastant bé físicament, però aquella lesió va tallar una progressió tan bona que fins i tot havia arribat a dir que acceptava tornar a la selecció holandesa, on no havia jugat des del 1977. El retorn a la selecció no es va produir mai. De sobte, tot anava malament, ja que la Danny, la seva dona, va ser ingressada i Cruyff va demanar no jugar al camp de l’Alabès per estar amb ella. El Llevant va acceptar-ho. Quan Cruyff va sortir de l’hospital amb la Danny ja recuperada, es va trobar que Aznar havia fet fora Pachín per culpa de la derrota a Vitòria amb els bascos. En el primer entrenament sense Pachín, els jugadors es van trobar sense tècnic i Cruyff va anticipar el que vindria dirigint ell mateix l’entrenament fent un partidet. Va ser, possiblement, el primer entrenament dirigit per Cruyff.

Aquell mateix dia, Aznar va explicar als jugadors que calia pujar a Primera per poder seguir cobrant, ja que sense ascens, el Llevant segurament entraria en fallida econòmica. La pressió era total. Aznar va anunciar també el fitxatge del nou tècnic: Quimet Rifé, company de Cruyff al Barça. El tècnic català, però, es va trobar un escenari ben complicat. El dia del seu debut, contra el Màlaga, l’afició va saltar al camp quan Pachín es va acomiadar, va aixecar el tècnic madrileny com si fos un torero i el va passejar davant la llotja de manera provocadora, just sota el nas d’Aznar. I davant d’un Rifé que no sabia on s’havia ficat. El Màlaga es va sumar a la festa, guanyant per 2-4 malgrat alguns detalls tècnics de Cruyff. En el primer desplaçament amb Rifé, el Llevant va perdre a Cadis per 2-0.

Llavors l’holandès va perdre la paciència. No havia cobrat els 5 primers milions promesos i va amenaçar de no jugar contra l’Oviedo si no els cobrava. Al final, però, Rifé el va convèncer i Cruyff va jugar el seu millor partit amb el club granota, en el qual va marcar dos gols en un empat a casa que mantenia viva l’esperança de pujar (2-2). Però el somni de l’ascens es va acabar a Vallecas una setmana més tard amb un empat contra el Rayo. Cruyff, segons les cròniques de l’època, va escridassar els companys i va donar la cara. Els companys, farts de no cobrar i de la directiva, no van lluitar tant. Durant les últimes jornades, el Llevant va perdre gairebé tots els partits, malgrat que va derrotar curiosament el líder, un Castelló que pujaria aquell any. Aquell dia, amb 4.000 aficionats visitants a la graderia, el Llevant va fer caixa, però els diners se’ls va endur el sogre de Cruyff, en un sac, per cobrar els deutes. Com que cobrava, l’holandès va seguir jugant fins al final, a diferència dels seus companys, que van decidir tancar-se a l’estadi per protestar durant les últimes jornades.

L’experiència va durar mitja Lliga. En total, 11 partits amb dos gols. Cruyff va decidir tornar als Washington Diplomats, on sí que pagaven els sous. El Llevant, com havia anticipat Aznar, va fer fallida i el 1982 va perdre dues categories per impagament. Va tornar a Tercera, on va estar-se alguns anys abans de poder tornar a Primera el 2004.

Cruyff va durar poc a Califòrnia, tot just cinc partits. Després tornaria a l’Ajax, on va demostrar que encara estava en forma, ja que en el seu primer partit en més de 7 anys amb l’Ajax va marcar un gol antològic contra el Haarlem.

A l’Ajax, Cruyff encara tindria temps de guanyar dues lligues més i marxar a l’etern rival, el Feyenoord, enfadat... per guanyar la lliga. Aquesta, però, és una altra història.

stats