Publicitat
Publicitat

BARÇA

El Vicente Calderón, l’estadi on es pateix però on no se sol perdre

El Barça juga per últim cop a la Lliga al Calderón, un dels estadis on ha perdut menys vegades

“Tots podem entendre que cal modernitzar-se però, a la vegada, haver-nos d’acomiadar del Vicente Calderón ens trenca el cor”, diu Milinko Pantic, el jugador serbi que va guanyar una Lliga amb la samarreta de l’Atlètic de Madrid. El Barça jugarà per últim cop un partit de Lliga al Vicente Calderón, contra l’Atlètic, en espera de jugar-hi també a finals de maig la final de la Copa del Rei. “Els partits entre el Barça i l’Atlètic sempre han sigut sinònim d’espectacle, de bon joc, serà estrany veure-ho en un estadi diferent”, afegeix Miquel Soler, exjugador dels dos equips.

El primer cop que el Barça va jugar-hi va ser l’1 de novembre del 1966, quan, amb un gol de Zaballa, el Barça va guanyar per 0-1. Inaugurat poc abans en un partit contra el València (1-1), llavors era el primer estadi europeu on tots els aficionats podien seure. El club matalasser s’havia endeutat molt per aixecar el camp (abans jugava al Metropolitano, al nord de la ciutat, a Cuatro Caminos), on s’estaria mig segle. El Barça, en total, ha jugat 48 cops contra els matalassers al Vicente Calderón en totes les competicions, amb tot just 19 derrotes. És a dir, en 29 ocasions l’equip blaugrana no hi ha perdut -18 victòries i 11 empats-. “És un camp on sempre tocava patir, ja que la gent pressiona, però és cert que molts cops s’hi guanyava”, recorda el davanter Julio Salinas, que també va defensar la samarreta dels dos equips. “És un estadi diferent, amb un ambient molt calent, molt popular. Com si fos una gran casa familiar on tothom es coneix”, el defineix Kiko, el davanter andalús dels anys 90.

“És un camp on sempre passen coses diferents. Molts cops anaves perdent i de sobte la gent et donava la força per reaccionar”, afegeix Kiko, recordant algunes de les remuntades que el Barça hi ha patit. Algunes d’aquestes 19 derrotes han arribat en partits on inicialment l’equip visitant guanyava, com el 2009, o el 1993, quan el Dream Team de Cruyff anava guanyant per 0-3 al descans i va acabar perdent per 4-3 per culpa dels gols de Pedro i tres gols del davanter polonès Kosecki, l’últim en l’últim minut. “L’any que vam guanyar el doblet, el 1996, el partit va acabar 3-1 i Lubo Penev va fer dos gols”, recorda Pantic. Els aficionats del Barça recorden molt més la golejada per 0-6 de la temporada 2006/07, amb gols de Messi (2), Zambrotta, Eto’o, Ronaldinho i Iniesta. A Madrid es va explicar que aquesta humiliació va provocar que Fernando Torres acceptés deixar el club de la seva vida i marxar a la Premier League per jugar amb el Liverpool. O el partit del 1992 amb tres gols d’un Stoitxkov que acabaria expulsat (1-4). “Aquests estadis amb bon ambient sempre motivaven, venia de gust jugar-hi”, va recordar el búlgar fa uns mesos quan va saber que el Vicente Calderón seria enderrocat.

L’últim bon record del Barça al Calderón, més enllà de les Copes guanyades, va ser la Lliga aconseguida en la penúltima jornada el 2015 amb gol de Leo Messi, un dels futbolistes que ha marcat més gols com a visitant en un estadi que serà enderrocat durant la temporada que ve, quan s’inauguri el Wanda Metropolitano, si l’Ajuntament hi dona permís, ja que encara s’han d’acabar els accessos.

Més continguts de