La capacitat de seducció del Barça sembla no tenir sostre. Per inaugurar la Lliga, l'equip de Josep Guardiola va passar per sobre d'un dels millors equips de la categoria amb una superioritat incontestable. Aquest havia de ser un partit complicat, tant per les baixes en defensa com per l'entitat del rival, però va acabar sent el monòleg d'un equip que sap seduir l'audiència i tornar els cops del Madrid amb una nova golejada.
Després de tres anys de regnat de Guardiola, l'equip manté intacta la capacitat de fer caure la bava a un estadi que mai està llest pel nou truc de màgia d'un Barça amb un barret ple de sorpreses. El d'ahir va ser un partit molt complet, tant per la feina solidària en defensa com pels recursos ofensius d'un equip que va acumular un munt de jugadors amb un do per tocar la pilota fora del comú. I tot, amb Xavi i Villa a la banqueta. I sense defenses nats.
Amb un joc associatiu en atac meravellós, el Barça s'ha convertit en un amant que aconsegueix retenir les mirades sobre seu. És ben plantat, no hi ha dubte. Però també té un diàleg intel·ligent i enginyós. No calla mai, però no es fa pesat. I amb una solidaritat en defensa increïble, manté l'idil·li més viu que mai tot i el pas dels anys. Ahir, el Barça va fer una nova declaració d'amor a un estil de joc que no deixa de sorprendre i millorar.
Si el Madrid havia volgut començar la Lliga fent por, el Barça va acceptar el duel i amb un estil diferent també va golejar. I per cridar a tots els vents que aquest equip és un bloc que millora amb el pas del temps, Cesc, Alexis i Thiago van fer gols i assistències. Una mica de tot. És a dir, els dos fitxatges nous d'aquest any i el jove al qual han fet fitxa del primer equip. Sí, Thiago (un gol i dues assistències) té lloc. Sí, Cesc té ADN Barça i l'ha millorat a Anglaterra. Sí, Alexis pot oferir molt per la banda amb un estil diferent.
Ara, quan la gent va arribar al Camp Nou en aquesta sessió de nit d'un dilluns, la sensació era que tocaria patir. Sense Alves, Adriano, Maxwell, Puyol i Piqué, Guardiola havia de reinventar un equip sense defenses. I ho va fer sense necessitar de Fontàs, predicant que la millor manera de defensa és atacant. El Barça va dibuixar un 3-4-3 en què dos migcampistes (Mascherano i Busquets) i un lateral (Abidal) tancaven en defensa. Els tres han après a reformular-se com a defenses a les ordres del tècnic de Santpedor i van tancar l'expedient del partit amb molt bona nota. Ara, bona part del mèrit va ser de tot un equip més solidari que mai. Conscient que Nilmar i Rossi podien ser letals, tot l'equip va pressionar com un esperitat quan es perdia la pilota, per evitar que el Vila-real tingués presència en atac. Tàcticament, el partit va ser una delicatessen . El Barça va monopolitzar la pilota de manera escandalosa conscient que la millor manera d'evitar patir en defensa era tenir la pilota a l'àrea rival. Així, el partit es va jugar sempre prop de la defensa grogueta. I per tenir la pilota, Guardiola va presentar un onze inicial nou de trinca, amb Cesc i Thiago -dels quals es deia que no podien jugar plegats- al costat d'Iniesta i Keita per formar una zona de creació que va fer meravelles. Cesc, amb molt recorregut, apareixia tant per oferir passada als defenses com per marcar arribant des de la segona línia, com en la jugada del segon gol. Iniesta manava i Thiago es feia un lloc amb detalls de qualitat. A les bandes, Alexis i Pedro obrien el camp, ajudant també en defensa quan tocava, i Messi tancava un atac demolidor. Exceptuant Keita, més pendent de la pressió i les faltes tàctiques per evitar atacs visitants, els altres sis jugadors van regalar als ulls una sèrie d'atacs que eren impossibles de controlar per als homes de Juan Carlos Garrido. En el primer gol, un cop superada la línia de pressió, la defensa tenia quatre homes per controlar i va deixar massa espai per a Thiago, que va batre Diego López amb un xut creuat. En el segon gol i el quart, obra de Cesc i Messi, l'origen va ser una assistència magistral, primer de l'argentí i després d'Iniesta. En els dos casos, l'autor del gol va aprofitar la passada per trencar la defensa, esquivar Diego López i marcar. Pel mig, Thiago havia fet una assistència de gol a Alexis, que trencant la defensa visitant es va estrenar com a golejador a l'estadi. Poc després, Thiago i Messi van fabricar el cinquè.
Amb una possessió de pilota total i ocupant sempre l'espai al seu gust, el Barça va demostrar saber treballar amb la mateixa solidaritat que un equip modest. Guardiola disposa d'un grup de jugadors que s'il·lusionen com nens amb la pilota, que es motiven per fer més gols que el Madrid com els campions, s'ajuden entre ells com companys de lluita i treballen com pocs. L'exhibició de joc coral va deixar en un segon pla els elogis als noms propis. Ben cert és que Messi i Cesc, plegats, són dos trapelles que fan anar de corcoll tothom. Ben cert és que Thiago va reafirmar-se i Valdés va estar brillant en les poques ocasions del Vila-real (una amb 1-0). Tant li fa, ahir van guanyar una idea de joc i un equip senzillament meravellós en tots els seus aspectes.
Quan els aficionats van deixar l'estadi, el Barça havia fet cinc gols. Dos de Messi, que n'ha fet sis en quatre partits oficials. Cinc gols per tancar un mes d'agost que va començar amb dubtes sobre l'estat físic de l'equip. En tot just 17 dies d'estiu, el Barça ha guanyat dues copes, ha fet 12 gols i ha derrotat el Reial Madrid, el Porto i el Vila-real.
