Publicitat
Publicitat

ELECCIONS A LA FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

Subies serà l'encarregat de pacificar el futbol català els propers 6 anys, si el deixen

L'home de les metàfores de futbol

El nou president de la Federació Catalana, Andreu Subies (23-9-1970, Benavent), parla sempre amb metàfores de futbol. "Això de les eleccions és com un partit que guanyes 2-0 a la mitja part, però que l'has de matar a la segona si no vols complicar-te", deia Subies després de ser el que més avals havia presentat. Ho fa sempre. Per Subies, qualsevol qüestió de la vida té un paral·lelisme amb el futbol. I és que el futbol forma part de la seva vida, però és el futbol dels camps de terra, el futbol que sorteja un pernil a la mitja part, el futbol dels desplaçaments en cotxes particulars, en definitiva, el futbol dels diumenges al matí.

Subies -casat i amb dues filles- va ser jugador de diversos equips de regional de la zona de Lleida i amb 28 anys va acceptar el repte de ser jugador i president del club de la seva ciutat, el Benavent de Segrià (1.250 habitants), que llavors estava a la categoria més baixa, Tercera Regional. En aquesta categoria és on es va adonar que era un bon gestor, ja que va treure del pou el Benavent i el va portar fins a Tercera Divisió en 10 anys, i no només se'n va adonar ell, sinó que CiU el va convèncer per anar a les llistes del seu poble com a independent -ara haurà de dimitir perquè no pot tenir els dos càrrecs-. Per la seva banda, Jordi Roche també el va convèncer el 2005 perquè formés part de la seva candidatura i fos l'home fort de la delegació de Lleida. Aquella va ser la primera experiència a Barcelona i a la Federació. Només tenia 35 anys i Subies reconeix que en aquells primers mesos era molt ingenu i no sabia el pa que es dóna a Barcelona -ara ja ho sap-. Des de llavors sempre ha estat directiu, primer amb Roche, després un any amb Ricard Campoy, i des del 2009 amb Jordi Casals. De tots ha après coses, bones i dolentes, de com ha de ser un bon president i de com no.

També "l'apunyalaran"?

Andreu Subies està convençut que podrà governar els sis anys sense cap cop d'estat intern, com els va passar a Jordi Roche i a Jordi Casals -en aquest cas, però, la revolta la va liderar ell-. "Vull portar pau, ja que conec els motius pels quals no ha existit", deia en una entrevista recent a El 9 Esportiu . En els pròxims mesos veurem si l'estret marge pel qual ha guanyat Subies sobre Llauradó -o més important, sobre Ricard Campoy- li passarà factura en forma d'oposició ferotge. Una cosa ha quedat clara: l'oposició visceral que Jordi Casals ha tingut de Miguel García (president de l'Hospitalet) no l'haurà de patir, ja que García, si no passa res d'estrany, entrarà a la junta directiva de Subies aviat.

Sense promeses a la motxilla

La campanya de Subies s'ha caracteritzat per la manca de grans promeses. "Jo no he promès diners, només il·lusió i compromís", deia ahir a la seu electoral -Hotel Catalonia Berna- envoltat de la seva gent i amb l' Ai, Dolors dels Manel sonant pels altaveus. Els anteriors presidents sempre havien fet promeses grandiloqüents que després han hipotecat la FCF per complir-les, o que directament les han incomplert. "Espero que a partir d'ara tots tirem cap al mateix cantó, aquesta serà la meva feina. El meu compromís és que tothom miri cap al mateix costat, i contagiaré aquest missatge a tot el futbol català.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT