EL DESENLLAÇ DE LA LLIGA
Esports 04/04/2011

L'home que Guardiola apreciarà sempre

Toni Padilla
4 min
L'home que Guardiola apreciarà sempre

El 21 de setembre del 2009, Guardiola era un home capficat. S'havien disputat dos partits de Lliga i l'equip, després d'haver-se vist les cares amb el Numància i el Racing, tenia tot just un punt. "Les enquestes deien que l'afició no em volia al capdavant del Barça", ha recordat en el algun moment Guardiola referint-se a la prèvia d'aquella tercera jornada, en què els blaugranes visitaven l'Sporting.

El tècnic dels asturians ja era Manolo Preciado, l'home que ha aconseguit que el seu nom es relacioni per sempre més amb el desenllaç de la Lliga que va viure el duel entre Guardiola i Mourinho. I la relació de Preciado amb aquests dos pesos pesants mediàtics del futbol europeu exemplifica una mica com ha anat la Lliga. Amb el portuguès va viure un fort duel dialèctic -es va fer cèlebre quan va definir Mourinho com "un canalla"-, i amb el català manté una gran relació, que neix aquell 21 de setembre, quan Guardiola es va trobar un tècnic rival que el va acollir al Molinón amb paraules d'ànims. "Quan no era ningú com a entrenador, Preciado es va comportar d'una manera espectacular amb mi. Era el meu tercer partit, estava nerviós, amb molta pressió, i ell em va ajudar molt, em va donar el seu afecte i això no s'oblida mai", recordava Guardiola fa uns mesos.

La Lliga de Preciado

Manolo Preciado és un entrenador diferent. Un home pròxim, de gestos. Un paio sincer. Guardiola sempre l'ha defensat i quan era qüestionat va deixar ben clar el seu punt de vista: "Tant de bo segueixi al càrrec". I Preciado va seguir. Malgrat que ara ja es parla del seu relleu a finals de temporada (es parla de Luis Enrique), a Gijón Preciado ha aconseguit guanyar-se el cor de tothom. I lluny d'Astúries, també, com sempre ha deixat clar el tècnic de Santpedor.

En una Lliga bipolaritzada, bicèfala, entre dos clubs rics i amb grans jugadors, Preciado ha obtingut una mica més que aquells cinc minuts de fama que tothom hauria de tenir, com deia Andy Warhol. El seu triomf al Santiago Bernabéu significa trencar una ratxa de 9 anys de Mourinho sense perdre un partit de lliga a casa, i deixa la Lliga sentenciada: el Barça hauria de perdre un punt cada jornada per no ser campió. La història dirà que Mourinho havia perdut un dissabte 23 de febrer del 2002 un partit del Porto contra del Beira Mar per 2-3, i que nou anys i 38 dies després, Preciado i el seu Sporting van agafar el relleu de l'equip d'Aveiro, entrenat per un António Sousa de qui pocs es recorden ara. 151 partits de ratxa.

Preciado comparteix amb Guardiola algunes coses: s'ha fet estimar per la resta de companys de professió pel seu respecte, aposta d'una manera descarada pel futbol de base i estima el futbol amb bogeria. Amb Mourinho, comparteix una d'aquestes tres característiques: la tercera. Però el portuguès no s'ha fet estimar pels altres, i no aposta gaire pel futbol de base. Preciado, en canvi, ha viscut bons temps a Gijón perquè l'Sporting és un club que presumeix del seu futbol base, a l'escola de Mareo, i no té gaires diners: no fitxa, i potencia els recursos de casa. Un escenari en què Preciado se sent còmode. "És un tècnic pròxim, que es fa estimar, que pateix, que ho viu. Estima això del futbol, es passa hores treballant i mirant els joves de l'Sporting", admet Alberto Botia, jugador dels asturians amb passat amb al Barça.

El 1996, quan Guardiola encara jugava com els àngels, Preciado ja era el tècnic del club que estima amb bogeria, el Racing. I amb motiu d'un documental sobre aquest club, va deixar anar: "Aquí al costat, a Bilbao, tenen un club a Primera que ho fa bé només amb gent de la casa. Per què no ho podem nosaltres?". Enamorat del futbol base i del futbol d'atac, Preciado sempre va veure amb bons ulls el Barça i l'Atlhetic Club. Però no ha estat fins a arribar a Gijón que ha viscut els seus millors dies com a tècnic, ja que amb el Racing sempre va tenir un final traumàtic. La vida de Preciado, de fet, no ha estat gens senzilla.

Com a jugador -era defensa-, Preciado, sempre sincer i combatiu, va defensar els drets dels jugadors durant la vaga de la temporada 1981-82. I el Racing el va fer fora malgrat que era el capità. En una entrevista a El País , va recordar com va haver de marxar ben lluny, al Linares de Segona, per culpa de les represàlies posteriors a aquella vaga. El fitxatge va significar que abandonés la carrera de medicina que estudiava, ja que a Linares no tenia cap facultat a prop.

Rebre cops, i aixecar-se

Va ser l'inici del seu pelegrinatge pel futbol modest, com a jugador i tècnic. Ascensos a Segona B amb la Gimnàstica de Torrelavega i el filial del Racing, i el debut a primera amb el club del seu cor, el Racing, per fer de solució d'emergència. L'arribada del polèmic Dimitri Piterman, però, va posar punt i final al seu periple a l'equip càntabre. Un cop dur, però poca cosa comparat amb els cops que li ha donat la vida: la mort de la dona per malaltia i d'un fill de 15 anys en un accident. "Si reps cops, t'aixeques. Així és la vida", va comentar en un altre moment Preciado.

Destituït del Racing de Santander per un multimilionari polèmic, destituït del Llevant quan havia aconseguit un ascens a Primera, amb dolor a casa seva i amb l'ombra de perdre el càrrec aquesta temporada a Gijón, Preciado va viure el seu gran dia a Madrid, va admetre que va veure alguns dels seus jugadors plorant d'alegria al Bernabéu, al vestuari on Mourinho va felicitar l'home que havia menyspreat. L'home que va fer feliç el barcelonisme, l'home que Guardiola sempre recordarà amb afecte. L'home que s'ha fet fort als camps de futbol.

stats