Publicitat
Publicitat

#Ligademierda

N'hi hagut prou amb una jornada de Lliga perquè hagi sorgit, de nou, la demagògia de presidents de clubs de futbol escanyats pels deutes. Just en el moment que el Barça continuava guanyant títols a costa del Madrid, i just quan el club abduït per Mourinho s'hi tornava amb l'estratègia del joc brut, del soroll i de la reactivació de la central lechera , els dos clubs més potents del món es troben que han de tornar a sumar energies per frenar una campanya que intenta minar els seus mèrits i escapçar el palmarès de futur. Els presidents del Sevilla i el Vila-real han destapat la caixa dels trons denunciant que els milions dels drets de televisió que perceben Barça i Madrid, en comparació amb la quantitat molt menor que perceben els altres divuit clubs de Primera, fan impossible que cap altre equip pugui aconseguir guanyar un títol. Molts aficionats, atiats per la flamarada fàcil i aclaparats pels sis gols del Madrid a Saragossa i els cinc del Barça al Vila-real, han seguit la veta d'aquests presidents i han omplert el Twitter de l'etiqueta #ligademierda, fins a convertir-lo, durant un dia, en trending topic a Espanya, és a dir, en una de les deu coses de què més es parla en la xarxa de les piulades. Aquest hashtag , però, quedarà com un foc d'encenalls de finals d'estiu.

La Lliga BBVA, plena d'internacionals i que aglutina bona part dels millors jugadors del món, continua estant més propera a les estrelles que a l'excrement. Per més que Barça i Madrid tendeixin a acostar-se als cent punts, al final, l'últim campionat el va decidir, fa tot just quatre mesos, el mateix Saragossa, que va guanyar al Bernabéu, com poc abans ho havia aconseguit l'Sporting.

Cal subratllar, a més a més, que el Vila-real i el Sevilla, que en els últims anys han fet molt bé les coses esportivament parlant, sumen, entre tots dos, un títol de Lliga guanyat a la postguerra. És a dir, ploren ara per una situació inexacta perquè, sense els 150 milions dels drets de televisió, el Madrid i el Barça ja es repartien bona part de les Lligues mentre ells feien sabatera. És més, en una lliga sense els grans, la resta d'equips no percebrien, per la seva imatge, ni la meitat del que reben jugant amb Barça i Madrid.

I, per últim, no es pot comparar la bona política de planter del Barça, perllongada durant vint anys, i que comporta que en el partit de dilluns Guardiola apostés per més futbolistes de casa que no el Vila-real de Garrido. El Madrid, en aquest sentit, són figues d'un altre paner. De moment, en la segona etapa de Florentino, el seu talonari infinit tampoc no els serveix per guanyar la Lliga. I que duri.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT