TENIS
Esports 30/12/2014

“Llegir tanta filosofia em distreia del tenis”

Tipsarevic prepara el retorn després d’un any en blanc

àlex Ochoa
2 min
El serbi Janko Tipsarevic en un partit de Copa Davis del 2013. Després d’un any sabàtic, torna al circuit.

BarcelonaLlegir Freud i Nietzche mai havia sigut tan perjudicial. “No em deixava centrar en el que havia de fer”, va dir. Una afirmació que era tota una declaració d’intencions. Canviar els hàbits per ser més bon esportista del que, fins aquell moment, havia demostrat. D’això ja fa més de quatre anys, però les lesions, malauradament, s’han interposat en l’evolució madura que va fer de Janko Tipsarevic una de les sensacions del circuit.

“Els llibres m’agraden, però llegir tanta filosofia em distreia del tenis. Vaig decidir que s’havia acabat això de ser el 30è o el 40è del món”, va afirmar aleshores. El 2011 va començar l’any sent el 49è del rànquing i va acabar jugant el Masters (com a 8è de l’ATP). Un salt que evidencia el nivell tenístic d’un jugador que va saber conviure a l’ombra de l’eclosió del seu amic Djokovic, serbi com ell i tres anys més jove. Ells dos van ser la base de l’equip campió de la Copa Davis. “Estar al seu costat m’ha fet créixer”, assegura sempre que se li pregunta per Djokovic. “Un ha de saber treure profit de totes les circumstàncies”, afirma, una sentència que podria haver tret d’algun dels llibres que llegia i que possiblement tornarà a fullejar quan acabi la seva carrera. Avui té 30 anys.

Dos cops molt forts

Retirar-se és precisament un destí que vol endarrerir tant com pugui, una convicció que l’ha portat a deixar enrere una lesió que s’ha complicat massa. Una fasciïtis plantar al peu esquerre va precedir un diagnòstic inesperat: un tumor benigne al mateix peu. Quan semblava superat i ja tornava a entrenar-se a bon ritme, va tornar a sentir altre cop uns dolors similars. Li van trobar un altre tumor, en una altra zona. L’hi van extirpar, però des del maig fins al novembre passat no va poder caminar. Necessitava crosses per fer vida normal, i lògicament el retorn a la competició no semblava gaire clar. “Tot això m’ha fet més fort com a esportista i com a persona”, segella ell, que porta tatuada una famosa frase de Dostoievski al braç esquerre: “La bellesa salvarà el món”.

Com una metàfora, el casament amb la guapa Biljana Sesevic el juliol del 2010 va ser el punt d’inflexió en la seva vida. No només la personal, sinó també la professional. Des d’aleshores la seva ascensió és un fet. En resultats, en confiança. Però el 2013 es va aturar per la lesió al peu que el va martiritzar durant mesos, fins a València, a l’octubre. Allà, amb una retirada per lesió, va tancar l’any (era la 14a derrota en primera ronda de la temporada) fastiguejat de tantes molèsties. No s’imaginava, però, que estaria quinze mesos allunyat de les pistes. Un 2014 en blanc per a un 2015 que prepara amb determinació. Amb estada a Alemanya, entrenant-se i fent-se tractaments i proves de control, i posteriorment un viatge a Doha per enllestir el retorn.

Amant de la música house (és DJ aficionat quan l’hi permet la seva professió), avui la seva banda sonora està repleta de cançons optimistes. Lluny, possiblement, de les teories de Freud i Nietzche. Sempre hi haurà temps per a la filosofia. Ara la prioritat és tornar a sentir-se tenista.

stats