Publicitat
Publicitat

PRIMERA DIVISIÓ

Fa tres anys el club valencià va estar a punt de desaparèixer

El Llevant, el líder de Primera amb el pressupost més baix

El Llevant viu el seu moment més dolç. Pocs dies després de derrotar el totpoderós Reial Madrid, l'equip degà del País Valencià és colíder de Primera empatat amb el Barça per primer cop a la història.

La vida del Llevant, colíder empatat amb el Barça, ha canviat molt en tres anys. L'agost del 2008 vivia una situació agònica. Acabava de baixar de Primera i creixien els rumors de la possible desaparició del club, sumit pels deutes contrets en l'època de Pedro Villarroel. A això s'hi va sumar l'aparició d'un suposat grup inversor sevillà interessat en la compra del club, un grup que va resultar ser un frau.

Aquells dies el nou tècnic, Luis García Plaza, intentava organitzar la pretemporada. Membres del cos tècnic que van estar en aquella concentració a Oliva recorden la difícil situació que va haver d'afrontar l'actual tècnic del Getafe. "Només comptava amb sis o set jugadors de la primera plantilla. Molts se n'havien anat perquè no cobraven i els que encara seguien no volien entrenar-se fins que no es resolgués la situació econòmica". García Plaza va crear la plantilla partint de zero. Els requisits eren clars: jugadors lliures i amb una nòmina baixa. Així, el secretari tècnic, Manolo Salvador, i ell van seure, telèfon en mà, i van trucar a jugadors que acabaven contracte, que acabaven de sortir de lesions o que no havien tingut minuts. Només deu dies abans de començar la temporada, García Plaza disposava de prou jugadors per organitzar un partit d'entrenament. Aquell any es va salvar la categoria i, amb un grup ja més consolidat, el 2010 es va consumar l'ascens a Primera.

Aquesta és la base del projecte actual. Parlem dels Ballesteros, Juanfran, Juanlu, Iborra o Javi Venta, tots jugadors descartats pels seus clubs i que viuen una segona joventut. El culpable del bon fer de la secretària tècnica és Manolo Salvador, que explica el secret principal: "Tots aquests jugadors coneixen el nostre projecte. Aquí, a diferència d'altres clubs en què es pot cobrar més, el que troben és una veritable família". Salvador ha comptat amb vuit milions d'euros per confeccionar la plantilla i el cos tècnic i per això "el marge d'error" és mínim, explica.

La salvació, la llei concursal

El que per a altres clubs hauria estat una desgràcia per al Llevant va ser el punt de partida per a la seva recuperació econòmica. La llei concursal va acabar amb una dinàmica de fitxatges i sous milionaris que va fer que l'entitat no pogués fer front als pagaments. En intervenir-hi els secretaris judicials el deute reconegut era de 40 milions, la qual cosa va fer que les nòmines i les despeses haguessin d'aprimar-se molt.

La bona gestió econòmica sota el mandat de Quico Catalán i els ingressos pels drets televisius van permetre sortir de la situació concursal el setembre del 2010, però no per això la política ha canviat. El president sap que la viabilitat passa per no sortir ni un mil·límetre del pla econòmic marcat per "complir amb el conveni de creditors". El Llevant sap el que ha hagut de patir per gaudir d'un colideratge definit com a "anecdòtic", ja que saben que la seva baralla estarà amb els de baix. Però fins que això arribi, al Ciutat de València se sent allò de "que gran que és ser petit".

Més continguts de