Publicitat
Publicitat

FUTBOL

Sense la 'llei Beckham' els grans hauran de pagar més per renovar Messi i Cristiano

A la Lliga els cracs costen més

Eto'o és el futbolista amb el sou més alt del món, però el seu club paga menys que el Barça i el Madrid gràcies a una llei fiscal diferent. Darrere la tristor de Cristiano s'hi amaga un problema econòmic de la Lliga.

Cap jugador del Barça o del Madrid forma part del club dels cinc jugadors de futbol amb el millor sou del planeta. Lionel Messi i Cristiano Ronaldo, les dues grans estrelles d'aquests equips, tenen un sou inferior al de vuit altres futbolistes, entre ells un de la lliga russa i dos de la xinesa. Així, darrere de la tristor de Cristiano Ronaldo, com és vox populi , hi ha una qüestió de diners. Un maldecap que també afecta el Barça, com es va veure en negociar la renovació d'Abidal. La lliga espanyola ja no és un paradís fiscal per a esportistes de nivell, com passava abans.

El 2005 el govern d'Aznar va posar en pràctica la llei Beckham , segons la qual els professionals qualificats estrangers -tant futbolistes com científics- que no haguessin residit a Espanya en els anteriors 10 anys i que cobressin més de 120.000 euros podien tributar en un règim especial del 23% i no pas del 45%. El 2010, però, el govern de Zapatero va modificar la llei i tot nou contracte a un professional estranger amb un sou superior als 600.000 euros anuals passava a tributar el 43%: és a dir, aquesta modificació afectava només els futbolistes. La modificació, però, no tenia caràcter retroactiu, així que no ha afectat Cristiano fins que li ha tocat renegociar el contracte. La modificació de l'IRPF del govern de Rajoy ho va acabar de complicar tot, ja que els sous superiors als 300.000 euros van passar a tributar del 45% al 52% a la Comunicat de Madrid -a Catalunya es va elevar fins al 56%-. Si fa sis anys aquesta llei Beckham feia que els jugadors de la Lliga fossin dels que més cobraven sense que això signifiqués un problema per als seus clubs, ara tot ha canviat. El professor d'economia de la Universitat de Barcelona José Maria Gay de Liébana recorda: "A la Lliga els clubs negocien els sous en net. I un cop tanquen el contracte, són els clubs els que paguen la part corresponent de l'IRPF".

Ara mateix, doncs, Cristiano negocia un nou contracte per passar a ser el segon jugador més ben pagat del món, amb 15 milions d'euros a l'any. Però per cobrar aquests 15 milions en net el Madrid hauria de pagar de la seva butxaca el 52% de l'IRPF. Ara mateix el portuguès cobra 10 milions d'euros i al Madrid n'hi costa 15,5 (10 del sou i 5,5 de l'IPRF). Si es tanca un contracte de 15 milions, els blancs haurien de pagar gairebé 31 milions a l'any.

A Barcelona el cas també afecta. Ja va complicar la renovació d'Alves i Abidal i el club no deixa de pensar-hi quan es tracta de Messi. L'últim contracte del jugador va ser el 2009, en plena llei Beckham . A Catalunya l'IRPF d'un jugador encara és més alt que a Madrid (56%). Si el club vol ampliar el contracte de l'argentí més enllà del 2016, s'haurà de gratar la butxaca i acabar pagant molt més del que costa a l'Anzhi rus el sou de Samuel Eto'o, el jugador que més cobra del món. Però a Rússia els clubs paguen el 13% d'IRPF pels sous. A Espanya els cracs no cobren tant. Perquè costen molt.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT