12/02/2012

La Lliga s'escapa a Pamplona

3 min
La Lliga s'escapa a Pamplona

ENVIAT ESPECIAL A PAMPLONAEl somni de guanyar quatre Lligues consecutives es pot haver trencat després d'una nit frustrant a Navarra. L'equip va deixar-se el cor per intentar aixecar un partit que ja va anar pel mal camí des del minut 5, amb una segona part èpica en què gairebé es va empatar amb un gol anul·lat a Alexis. Un empat que tampoc hauria solucionat gaire cosa, ja que ara el Madrid té totes les cartes a favor.

L'equip de Guardiola va viure ahir un dels dies més frustrants encaixant una derrota duríssima que va tenir les seves bases en un primer temps horrible en què el Barça va sentir-se profundament desubicat. Amb la mirada perduda i incapaç d'adaptar-se a una gespa en un estat deplorable, l'equip va intentar ser pràctic a la segona part, ja que a la primera els jugadors de l'Osasuna sempre arribaven abans a posar la cama. Amb una recepta senzilla i una efectivitat increïble, l'equip navarrès es va erigir en cruel jutge de la Lliga. Irònicament, va ser un equip d'aquell tècnic sempre lloat per Guardiola i sempre golejat pel Barça fins ahir, Mendilibar. Si avui el Madrid guanya, ja seran 10 punts de diferència. Massa.

Guardiola estava preocupat per l'estat de la gespa del Reyno de Navarra. El seu equip escriu en traç fi però ahir tocava ser una mica més rude perquè no hi havia espai per a la poètica. L'Osasuna, prosaic de mena, es va sentir còmode. El Barça no sabia on amagar-se, per moments. El rival ja no era només una gespa dura com una pedra. També era un bloc monolític, l'Osasuna, on l'equip es va estimbar, fent-se una ferida que el deixa estabornit.

Guardiola va apostar per un onze inicial molt similar al que ja havia guanyat per 1-2 al mateix estadi a la Copa, amb Sergi Roberto estrenant-se com a titular a la Lliga, Thiago i Mascherano al centre del camp. És a dir, Cesc, Iniesta i Xavi a la banqueta. A la Copa es va jugar amb boira. Però ahir encara era pitjor i el Barça no va estar prou endollat des de l'inici. L'aposta, de fet, es va esquerdar ja als cinc minuts de partit quan l'Osasuna va trobar-se amb un gol creat per Raúl García, que es va avançar a un Puyol que no va tenir el dia. Lekic, disfressat d'heroi local, no va fallar. La defensa, lenta i insegura (tant Piqué com Mascherano es van canviar les botes), no va seguir el serbi ni en el primer ni en el segon gol, que va fer avançant-se a un Piqué estàtic. Els blaugranes semblaven patinadors sobre gel novells que es mouen insegurs. Els de l'Osasuna, en canvi, ho feien fàcil. El Barça, que vivia dels tocs d'il·lusió d'un Sergi Roberto valent i els detalls d'un Messi amb cara trista, es trobava al descans amb un repte titànic.

Guardiola va reaccionar al descans. Si primer no havia llegit bé què calia fer, després va entendre que no calia apostar per Xavi i Iniesta. La clau eren els joves Cuenca i Tello, que van obrir el camp i van canviar el matx. El segon temps va ser elèctric, amb un Barça orgullós llest per somiar en la remuntada o morir amb el cap alt si no podia ser. I va tocar la segona opció. El gol d'Alexis Sánchez a centrada de Cuenca va il·lusionar (2-1), però Raúl García va tornar el cop en una jugada iniciada en una de les nombroses pèrdues de pilota provocades per la gespa, en aquest cas una de Valdés (3-1). El tercer gol local va estabornir un Barça que va trobar el coratge per reaccionar amb un golàs de Tello i diferents ocasions que va treure el porter Andrés Fernández. En diferents ocasions el tercer gol va semblar que arribava, però de l'esperança es va passar a la frustració, en forma de mirades tristes, targetes (Mascherano va ser expulsat) i queixes pel gol anul·lat a Alexis. La frustració, que avui serà més gran si el Madrid guanya.

stats