03/04/2016

L’oblit del vençut

2 min

Si la història no l’escrivissin els vencedors, no hauria existit I believe in miracles, el documental que es va projectar en l’últim Offside Fest i que narra els triomfs del Nottingham Forest dirigit per Brian Clough. Però de l’equip batut en la final de la Copa d’Europa del 1979 i d’un torneig amb un guió impensable avui en dia se n’ha escrit menys. El Malmö, víctima d’un gol de Trevor Francis en un Olympiastadion muniquès mig buit, tenia un grup de jugadors reclutats en un radi de seixanta quilòmetres al voltant de la ciutat amb una sola excepció, Édson Rodrigues, el primer brasiler del futbol suec, que a Escània va tocar la neu per primer cop. L’entrenador, Bob Houghton, era anglès, i encara ara és lloat com l’home que va modernitzar l’estil de joc local. L’única revolució adjudicable a Houghton, però, és que arribés a Malmö amb 27 anys, atès que la seva proposta va ser senzilla i fins i tot rupestre als ulls actuals. Va esborrar el lliure i va aplicar una defensa de quatre amb marcatge zonal que, en iniciar la fase ofensiva, tenia la missió de buscar els puntes amb pilotes llargues a l’esquena de la defensa rival. En conseqüència, l’equip s’havia de compactar i avançar en bloc per pressionar quan l’esfèrica era a camp contrari. Però a la final contra el Forest, amb tres homes clau lesionats, va poder fer poc més que defensar-se.

Amb aquest sistema desagraït, però, el Malmö havia tombat equips importants. Als trenta-dosens, amb un sol gol marcat a camp contrari, van liquidar un Mònaco amb Jean-Luc Ettori a la porteria i Delio Onnis de davanter centre. Als setzens, només amb dos gols a la tornada a Suècia, va caure el Dinamo de Kíev, campió de l’URSS, amb Baltaixa, Bessònov i Blokhin al camp i Lobanovskiy a la banqueta. A partir d’aquí, l’equip blau cel es va beneficiar d’altres sorpreses prematures protagonitzades per equips que, a l’actual Lliga de Campions, tindrien poc o res a dir. El Rangers va capgirar una eliminatòria contra el Juventus dels Zoff, Cabrini, Gentile, Scirea, Bettega o Tardelli, i el Grasshoppers va eliminar el Madrid dels Juanito, Del Bosque o Santillana. A més, el Colònia avançava per la part oposada del quadre, i el Malmö va despatxar els més còmodes Wisla de Cracòvia i Àustria de Viena per plantar-se a la final.

A la pragmàtica Grècia d’Otto Rehhagel se la recorda perquè va guanyar una Eurocopa. Al vertical Leicester de Ranieri se’l recordarà si guanya la Premier. El Malmö del 1979 són ara jubilats, entrenadors, mestres, policies, bombers o petits empresaris: van protagonitzar una gesta esportiva però, en perdre una final, excepte a Suècia, van caure en l’oblit del vençut.

stats