Publicitat
Publicitat

L'ÈXIT DE LA NATACIÓ CATALANA AL MUNDIAL DE PISCINA CURTA Reportatge

Belmonte, Wildeboer i Villaécija tornen avui del golf Pèrsic amb set medalles

Dubai, Xangai, Londres

Aquesta tarda a les cinc Mireia Belmonte i Érika Villaécija arribaran a l'aeroport del Prat amb les seves cinc medalles al coll. Les dues d'Aschwin Wildeboer han anat directes cap a Dinamarca, on s'entrena sota les ordres del seu pare (Paulus), tot i pertànyer a la disciplina del CN Sabadell, com Belmonte. La participació d'aquests tres nedadors catalans en el Mundial de piscina curta de Dubai es pot considerar històrica, encara que les competicions en la piscina de 25 metres són com el germà petit de la natació.

En tot cas, aquestes set medalles són un gran punt de partida per a aquests tres catalans de cara al Mundial de Xangai de piscina olímpica de l'estiu que ve, on tots tres tenen com a gran objectiu aconseguir les marques per ser als Jocs de Londres 2012 i guanyar una medalla, l'autèntica obsessió de qualsevol nedador. No en tenen cap, i només ells tres estan capacitats -dins la natació catalana- d'aquí un any i mig a aconseguir-ne alguna.

Belmonte, la més jove

La nedadora badalonina tot just va fer 20 anys el mes passat, i és la que té un futur més prometedor. A Dubai s'ha penjat tres ors i una plata, i la plata ha sigut en els 800 lliures, una prova que fins aquest any no havia nedat mai: "Encara no sé en què competiré, en 800 havia nedat poc i ara sóc subcampiona del món, tot canvia, encara que Londres sembla molt a prop, encara queda molt", diu Belmonte, que afegeix: "A Pequín tenia 17 anys encara i vaig quedar 12a, a Londres tindré més experiència internacional i m'agradaria guanyar la medalla d'or, però sé que serà molt difícil perquè tothom arribarà al màxim de forma, sobretot les angleses".

Per a Aschwin Wildeboer Londres sí que és una obsessió: "Amb 18 anys em vaig classificar per als meus primers Jocs (Atenes 2004) sense haver fet entrenaments de qualitat, i em vaig prometre que a Pequín no només volia hi participar sinó estar en alguna final, i vaig estar en la més cara de totes, la dels 100 esquena, i aquell dia em vaig dir a mi mateix que a Londres no en conformaria amb una final només". I per penjar-se-la ha decidit canviar la tècnica de nedar: "La posició dins de l'aigua, la manera de picar peus més àmplia... Són petits detalls, però com que durant tants anys hem estat repetint la mateixa manera de fer la braçada, ara costa un temps canviar-ho. Tot ve forçat pel canvi de banyadors, jo sempre he nedat amb freqüències baixes, però el Jaked em donava una flotabilitat que jo no tinc. La meva estructura òssia és força més pesant que la dels meus competidors, i jo ho he de suplir amb la tècnica sense els banyadors. He de tornar als vells temps en què calia buscar la posició alta".

Les aigües obertes de Villaécija

L'autèntica dominadora de les proves de fons a Espanya des de fa temps és Érika Villaécija. Potser per això s'ha marcat un nou repte, competir, i al nivell de les millors, també en la prova d'aigües obertes (10.000 metres), que a Londres tot just serà el segon cop que serà olímpica. "És totalment compatible nedar els 800 i els 1.500 metres amb els 10.000 de les aigües obertes, el meu entrenament no canviarà durant aquests mesos", explica Villaécija, que es veu capacitada de fer un bon paper a Xangai per ser a Londres entre les millors: "Vaig començar a nedar 3.000 i 10.000 metres per provar-ho, i vaig anar al Campionat d'Espanya i vaig ser campiona". La nedadora barcelonina va ser a Atenes amb 20 anys i va aconseguir dos diplomes olímpics. Pequín havien de ser els seus Jocs, però una pneumònia la va allunyar de les millors: "A Londres vull una medalla, és la meva última oportunitat".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT