Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

El pare mana al Xakhtar i el fill ja és seleccionador romanès

Lucescu, un cognom amb poder

Fins al 1983, la selecció romanesa no havia jugat mai una Eurocopa. Però aquell any la selecció va sorprendre fent una fase de classificació increïble. Va acabar líder d'un grup on hi havien pesos pesants com Itàlia (campiona del món el 1982), Txecoslovàquia i Suècia. El seleccionador era un jove tècnic de 38 anys, Mircea Lucescu. I ara, gairebé 30 anys després, el seleccionador romanès torna a ser un Lucescu: Razvan, el seu fill.

El tècnic del Xakhtar Donetsk és tota una institució en el futbol romanès. Diuen les males llengües que després de fer fora el seleccionador Victor Piturca el 2009, la Federació va trucar a la porta del seu tècnic de més èxit, Lucescu. I ell els va dir que no, però va recomanar el seu propi fill. I dit i fet, Razvan ja és el seleccionador. Ara, de moment, no s'està lluint gaire: Romania és penúltima de grup.

Tres dècades cridant

Amb 32 anys d'experiència com a tècnic (va començar el 1979, quan Guardiola tenia 8 anys), Mircea Lucescu és un home fet a si mateix que va aprofitar la caiguda del règim de Ceausescu per marxar a l'estranger. El 1990 fitxava pel Pisa i, exceptuant dos curts períodes al Rapid de Bucarest, ja no ha tornat a casa seva. Si es va fer un nom a Itàlia i Turquia, la llar l'ha trobat a Donetsk.

A Romania, però, no l'obliden. Quan va guanyar la UEFA amb el Xakhtar el 2009, va rebre la copa amb la bandera tricolor romanesa, i els seus èxits a Ucraïna l'han convertit en la figura més mediàtica d'un futbol que viu dies foscos després d'haver triomfat a inicis dels 90. La premsa romanesa, de fet, creu que l'aposta per Razvan Lucescu no deixa de ser un intent d'encomanar-se de l'èxit d'una família que fins i tot va veure com pare i fill s'enfrontaven en una eliminatòria de la UEFA del 1995. El pare va dir que guanyaria perquè el fill havia d'aprendre "què és perdre". El fill, que era tècnic del Rapid de Bucarest i efectivament va perdre, va afirmar que s'hi jugava més el pare, ja que tenia més prestigi.

Amb el mateix caràcter, els Lucescu són tècnics autoritaris que es desviuen per aquest esport. Al Xakhtar, Lucescu viu el somni de la seva vida, ja que té poder gairebé absolut per fer créixer un club amb molts diners. Patidor, Lucescu fins i tot va tenir un infart el 2009, però va tornar poc després als camps per continuar construint el somni pel qual tant ha lluitat: un club on esportivament mana i on ha organitzat el futbol base, les instal·lacions i l'equip. I ha funcionat. A Razvan li queda encara molta feina per fer.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT