Publicitat
Publicitat

La sensació és que han d'aparcar la Lliga i centrar-se en la Copa i la 'décima'

Madrid tem que el Sevilla eixampli l'esvoranc

Madrid no crema, però poc li falta. L'examen del Sevilla tres dies després de l'ensopegada a Pamplona genera molts dubtes, i mentre la maquinària mediàtica ja ha engegat la campanya cap a la décima .

José Mourinho va fer ahir una estona de teràpia de grup amb els seus jugadors abans de l'entrenament del matí -a porta tancada i sense càmeres, com de costum-. No se sap què els va dir. Potser va tirar de tòpics: "No hi ha res perdut, si guanyem el Barça al Bernabéu només seran quatre punts, encara no podem tirar la tovallola". O potser no, potser els va transmetre el missatge més realista, tipus: "La Lliga és del Barça però no ens podem relaxar perquè si ells afluixen hem d'estar allà per aprofitar-ho, encara que el millor que podem fer és posar tots els sentits en el Sevilla dimecres, i en el Lió a finals de mes".

Però i si el Sevilla és capaç de remuntar demà el 0-1 de l'anada al Santiago Bernabéu? Doncs més d'un a Madrid, i dins la mateixa junta directiva blanca, no les té totes amb el partit contra els sevillans. Realment un partit d'aquesta transcendència -pas previ a una final -, amb una avantatge mínim, i amb la tremolor de cames després de perdre a Pamplona, si el Madrid no el deixa sentenciat en els primers minuts, el Bernabéu podria començar a udolar. Però dins de la directiva del Reial Madrid hi ha una altre grup que, amb la boca petita i pels passadissos, no veuria amb mals ulls quedar eliminats demà pel Sevilla per estalviar-se un altre ridícul contra el Barça, i prefereixen centrar tots els esforços, esportius i mediàtics, a conquerir la décima .

Objectiu: Lliga de Campions
Ja ahir, el dia després de la desfeta del Reyno de Navarra, els mitjans de comunicació de Madrid ja han començat una nova campanya, la de la desena Copa d'Europa. La base amb què edifiquen la seva teoria és que el Reial Madrid que va conquerir la primera Lliga de Campions de l'era moderna (97-98), la séptima , va fer un campionat de Lliga força pèssim, i van acabar quarts. Però el de l' octava també, va guanyar la Lliga de Campions (99-00) i a la Lliga va ser cinquè -no hauria jugat la següent Copa d'Europa si no fos perquè la va guanyar-. I en la novena un altre cop el mateix, campió a Europa (01-02) i en el títol domèstic no va poder aguantar el pols amb el campió i va acabar tercer.

En el nucli del vestidor blanc són plenament conscients que la Lliga només té un color, de la mateixa manera que saben que seguiran l'estela del Barça per pura inèrcia, perquè són superiors a la majoria d'equips del campionat. Però quan arribi el primer partit de vuitens de final de la Lliga de Campions es podrà veure clarament què prioritza José Mourinho. Si arriba el 22 de febrer i el Madrid visita l'Olimpic de Lió a 7 punts o més del Barça en la Lliga, el portuguès començarà a fer jugar més Pedro León, Granero, Garay i Canales a la Lliga, per jugar-s'ho tot a una carta a la Champions, l'especialitat de Mourinho, les eliminatòries d'anada i tornada.

Florentino perd els escuts
L' ésser superior està començant a deixar de ser-ho. Florentino Pérez no parla públicament des de l'inici de temporada perquè li agrada mirar-s'ho tot des d'una atalaia en què s'ha situat, i els mitjans de comunicació afins sempre l'hi han respectat -a Barcelona s'ha criticat molt Sandro Rosell perquè parla poc, però parla-. Però la crisi blanca es nota que està començant a ser de dimensions importants quan els seus mitjans de confiança ja demanen que Florentino hauria de parlar més, que hauria de deixar d'amargar-se darrere de Jorge Valdano i José Mourinho. El president del Madrid pensa que ell té aquests dos, que a més cobren molt bé, per a aquestes vanalitats, atendre la premsa al final dels partits i cada cop que hi hagi un incendi. Però Valdano s'ha cremat molt, massa, en la guerra amb el tècnic portuguès, i la diferència amb el Barça de set punts ha fet que Florentino hagi perdut els seus escuts. Els mitjans que li respectaven el silenci ara li demanen que faci un pas endavant.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT