19/02/2016

Benítez, tard i malament

2 min

El Reial Madrid acostuma a fer firmar als seus entrenadors una clàusula de silenci. Així s’assegura que no criticaran el club ni, evidentment, el president. De fet, en el contracte de traspàs de Bale que ha fet públic Football Leaks podem veure un exemple clar de com són aquestes clàusules entre clubs i jugadors. La número 16 diu que el jugador “no farà, ni de manera directa ni indirecta, en públic o a través de la premsa, cap comentari negatiu o despectiu cap al Tottenham, el seu president o qualsevol dels seus empleats”. I per tant, si ho fes, incompliria les condicions del seu exequip per vendre’l. Això, que també ho fa el Madrid, ajuda a entendre per què Ancelotti o Pellegrini van marxar sense fer cap crítica.

Però Rafa Benítez, que semblava que seguia el mateix camí, ens ha sorprès a tots amb les declaracions d’aquesta setmana a la televisió anglesa BT, on va assenyalar directament el president. Però no només això, perquè també va comparar els títols guanyats en època Florentino del Barça i del Madrid. I això sí que ha fet mal. Ara veurem com actua el club blanc, perquè podria no fer efectiu una part del pagament de liquidació que encara deu a Benítez.

Però més enllà del factor econòmic, sorprèn la decisió de sortir ara amb aquestes declaracions. Perquè ha tardat gairebé dos mesos a fer-les i ho fa just en un partit de Champions i en un moment important de la temporada. O les fas en el mateix moment que et fan fora o ja t’esperes a l’estiu, per exemple. Sobretot perquè Benítez sempre ha manifestat el seu madridisme de naixement i amb el que va dir no ajuda gens el club que teòricament porta al cor. Són lògiques, per tant, les crítiques que ha rebut pel moment de fer les declaracions. Però això no vol dir que no tingui raó, que segurament la té quan carrega contra el president o el fet que el Madrid canviï sovint d’entrenador i no aposti per un sistema de joc amb una mica de continuïtat.

Ara, també li ha faltat autocrítica. Benítez va fallar en la comunicació. A l’hora d’entendre’s amb els jugadors dins i fora del vestidor. El seu missatge no arribava, però, a sobre, mai va saber veure que havia d’elogiar Cristiano Ronaldo a la sala de premsa i netejar els draps bruts en privat. Va generar guerres públiques i absurdes amb el mateix portuguès, però també amb Benzema, James Rodríguez o Jesé. I el més important, no va ser prou llest per fer marxa enrere. Era tan fàcil com aprendre del que va fer Luis Enrique a partir del gener del 2015. Entendre que un entrenador sempre és a les mans del que facin els jugadors, que, al cap i a la fi, són els que marquen i fallen els gols.

stats