El Madrid supera un City vulgar i sense esma i jugarà la final
BarcelonaPer segon cop en tres temporades, la final de la Champions serà una cosa entre veïns de Madrid. El Reial Madrid va classificar-se per a la final de la Lliga de Campions del 28 de maig a San Siro (Milà) després de derrotar per la mínima un Manchester City que ja va fer prou d’arribar als últims minuts amb opcions de classificar-se. L’equip de Pellegrini, sense esma, va jugar un partit molt fluix, sense ritme, en què en cap moment va fer l’efecte de creure’s que podia ser finalista per primer cop. El Madrid en va tenir prou amb un gol afortunat, ja que la rematada de Bale la va tocar Fernando (minut 20), gestionant el temps fins al final del partit sense desgastar-se i sense forçar un Cristiano Ronaldo que va poder jugar, però evidenciant que li falta ritme després d’haver-se lesionat.
Zidane ha aconseguit canviar l’estat d’ànim del madridisme. Més pragmàtic que altres cops, va entendre com calia jugar contra el City. Sense Benzema, va poder posar de titular Cristiano al costat de Bale i Jesé. Al centre del camp, Isco va entrar per ocupar un forat, ajudant Kroos i Modric, dos jugadors que sempre semblen entendre què cal fer. El City, després del 0-0 de l’anada, va veure com tot es complicava després de la lesió de Kompany. Sense el capità a l’eix de la defensa, Pellegrini va fer jugar un Mangala caòtic per intentar aguantar els atacs d’un Madrid que, amb poca feina, superava les línies de pressió angleses. El City, en canvi, no va connectar mai amb un Agüero fantasmagòric. L’argentí només va xutar als 88 minuts, des de molt lluny, en una actuació frustrant d’un City que transmetia tristesa, com la mirada d’un Pellegrini incapaç de donar als seus un títol aquest any.
Un cop Bale, sempre elèctric, va crear la jugada del gol del partit, el City va topar contra les seves pròpies limitacions, sense fer pessigolles a una defensa que va deixar sense gaire feina Keylor Navas. Durant els últims minuts, el City anava topant amb Pepe i Ramos un cop rere l’altre. Pellegrini va donar minuts a Sterling, que va estimular una mica els atacs per la banda d’un City que en 180 minuts només va poder fer un xut entre els tres pals al Madrid.
Madrid i City van endormiscar els espectadors neutrals amb un partit plàcid, impropi d’una semifinal, en què Zidane va cantar victòria sense patir ni desgastar els seus jugadors. Zidane, doncs, disposarà de l’oportunitat de guanyar com a tècnic la Copa que ja va guanyar de jugador. Seria l’onzena Champions d’un Madrid que primer haurà de derrotar un Atlètic disposat a retornar el cop de la final de Lisboa del 2014.
