Publicitat
Publicitat

Mai caminaràs sol

Miki Roqué vivia lluny dels seus familiars des que tenia 12 anys. Ben cert és que inicialment la distància era curta, la que separava Tremp de Lleida, on jugava. Però quan ets un nen les distàncies semblen més grans i Miki Roqué va començar a fer-se fort. "Sempre he somiat ser futbolista, així que pensava en aquest objectiu quan enyorava els meus", em va dir durant una entrevista quan acabava de fitxar pel Liverpool.

El 5 de desembre del 2006 Miki Roqué debutava a la Champions League substituint Xabi Alonso al Liverpool. Llavors molta gent va descobrir que Rafa Benítez havia fitxat de la Unió Esportiva Lleida un central amb bon joc de peus. Era una època dolça, en què compartia minuts de joc amb Steven Gerrard al Liverpool o Gerard Piqué a la selecció sub-21.

Però el somni anglès no va sortir bé i Miki Roqué va marxar al Betis, on va ser cedit al Cartagena i al Xerez. El 5 de març del 2011 es va saber que patia aquest tumor, i Miki Roqué va emocionar a tothom per la seguretat amb què va parlar.

Durant els últims mesos Miki Roqué ha lluitat envoltat dels seus. Una lluita silenciosa que acaba amb un nou drama del futbol català, després de la mort de Jarque, i del futbol sevillà, després de la mort d'Antonio Puerta. Com va passar llavors Roqué rebrà l'homenatge merescut. Però és de justícia recordar els que l'han acompanyat durant aquests mesos de silenci, com Carles Puyol, que li va dedicar l'última Champions i l'ha acompanyat a l'hospital alguns cops; l'exjugador de l'Oviedo Oli (el va entrenar al Betis B) i el metge del Barça Ramon Canal.Ells van fer costat a la família i feliç per moments Miki Roqué. Gràcies a tots ells no va caminar sol.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT