14/10/2016

Mantenir l'optimisme

2 min

FilòsofAlguns pericos, amb raó, em fan veure el greuge comparatiu entre l’exigència i la crítica amb què jutjava Sergio i la benevolència i comprensió amb què opino sobre Quique. La injustícia, insisteixen també amb raó, és més gran en la mesura que la matèria primera amb què treballa l’entrenador actual és òbviament superior a la que tenia el de la temporada anterior.

Tanmateix, mantinc la confiança i segueixo optimista. Sento que els jugadors estan compresos i convençuts. El seu discurs coincideix amb el de Quique. Això és un indicador que la comunicació funciona. La meva tranquil·litat és tan gran que no trontollarà sigui quin sigui el resultat d’aquest vespre. Sempre des del convenciment que no es repetirà el lamentable espectacle del 4-0 de la temporada passada amb Galca a la banqueta.

Tot i que res no depèn d’avui, guanyar a l’Insular seria un bon cop d’efecte. Recuperem Piatti, el nostre jugador més determinant en atac -tenint en compte els gols i les assistències- i Léo Baptistão, el millor acompanyant possible de Gerard Moreno. Aquests jugadors ens han de fer recuperar les bones sensacions ofensives de les primeres jornades sense perdre la creixent seguretat defensiva dels últims partits en el temps reglamentari.

Anem lents perquè anem lluny, va dir citant la consigna revolucionària Ramon Robert per explicar el projecte de l’Espanyol. Per això hem de tenir paciència i evitar temptacions suïcides. Els fonaments hi són: s’està sanejant l’economia, hi ha valentia per reconèixer els problemes que arrosseguem amb la nostra minoria de violents i intolerants (una gran notícia), s’ha invertit a l’alça la tendència en el nombre de socis, veiem espurnes d’evolució en el joc de l’equip. Des d’un punt de vista global, i més enllà de moments d’eufòria, feia molts anys que no teníem tants motius per ser optimistes. Això ens fa forts. Aprofitem-ho.

stats