Publicitat
Publicitat

Una infància complicada ha marcat el caràcter del nou heroi italià

Mario Balotelli, el nen atrapat entre dos mons

Just després de la fi de la semifinal contra Alemanya, Mario Balotelli va dirigir-se a la graderia per abraçar la seva mare, Sílvia. Al costat, els seus germans cridaven eufòrics. Un germà blanc i l'altre negre. Un germà natural i l'altre germà legal.

Mario Balotelli és un nen petit tancat dins d'un cos atlètic, un nen atrapat entre dos mons. Ell es veu com un jove italià més, però d'altres li neguen aquesta identitat. " Non ci sono neri italiani ", li van cantar al camp de la Juve ("No existeixen negres italians"). Perseguit per la seva fama d' enfant terrible , Balotelli també és el nen que ha patit rebuig i racisme des de menut, cosa que ha marcat el seu caràcter complicat. A l'escola, on sempre va ser l'únic alumne negre, el menut Mario es dibuixava a si mateix de color rosa i preguntava a la professora si el seu cor també era negre. Tiziana Gatti, la seva professora, recordava parlant amb la revista So Foot : "És el nen més pertorbat que he vist mai, tenia un problema d'identitat evident. Si donàvem plàtans per dinar, ell no en volia", recorda.

El nou heroi italià va néixer en una família d'immigrants ghanesos que es buscaven la vida sense papers a Itàlia, malvivint en pisos pastera on més de 25 persones convivien en menys de 50 metres quadrats. Un entorn on era difícil criar nens. El petit Mario Barwuah, doncs, va ser donat en adopció i acollit per una família benestant de Brescia. Un matrimoni que tenia la vida organitzada: feina, dos fills... però van decidir adoptar aquell nen, que des d'aquell dia es va trobar en una casa on ha estat estimat. Una casa que considera seva. Una família pròpia.

El problema era que la normalitat amb què els Balotelli van tractar el seu nou fill no era la mateixa que es van trobar portes enfora. A part de les burles al pati de l'escola i els insults racistes als camps de futbol, la llei els posava problemes: els Balotelli podien exercir com a tutors legals però no el podien adoptar, ja que tenien més de 45 anys. Fins als 15 anys, el futbolista no tenia dret a la nacionalitat italiana i no tenia dret al cognom Balotelli. Així, es negava a jugar els torneigs de futbol si era inscrit com a Barwuah. A més, quan tocava refer els papers, Balotelli era obligat per llei a passar setmanes amb els pares naturals. "Durant cinc anys ens preguntava cada dia si l'obligarien a marxar a l'Àfrica", recorda la professora.

Dues famílies

Avui en dia el jugador ja és oficialment un Balotelli. "Els pares ja són grans i els costa viatjar, per això va ser tan emocionant poder abraçar la mare al final del partit. A la final de Kíev el pare també vindrà", va dir dijous. A Kíev, però, també hi seran alguns membres de la família Barwuah, ja que es porta bé amb ells, especialment amb la germana Abigail, que s'ha fet famosa a Itàlia per haver participat en el programa L'Illa dels famosos lleugera de roba.

Balotelli ara és famós pel seu caràcter rebel. "De vegades sembla un nen", va dir José Mourinho d'aquest jugador que sempre ha volgut ser el més dur per evitar burles i que es dedica a fer tot el que vol, com si intentés ser ara el nen feliç que no va ser abans. Una felicitat per la qual han lluitat plegats els Balotelli. Per això els gols contra Alemanya els va dedicar a la mamma . Una imatge 100% italiana d'un heroi italià.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT