Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

Masia global, Lezama local

La primavera del 84 l'Athletic Club de Clemente havia guanyat la Lliga i esperava el Barça, al Bernabéu, per jugar la final de Copa. El Barça de Menotti i Maradona havia guanyat la Copa del Rei anterior, contra el Madrid, i era el favorit. Però l'Athletic Club va guanyar per 1 a 0 i la tangana final va suposar les últimes imatges de Maradona al Barça. Segons ha desvelat Paco Clos aquesta setmana a l' Efectivament d'Esport3, l'incident va començar quan el biscaí De Andrés va insultar Maradona en acabar el partit: " Y ahora, sudaca de mierda, vete a tu país ". El crac del Barça, que havia patit una defensa duríssima i que ja havia estat greument lesionat per Goikoetxea un any abans, va treure els pitjors dots de kung-fu i tot plegat va anar pel pedregar. Per acabar-ho d'adobar, aquella mateixa nit Menotti confessava que se'n tornava a l'Argentina. El Barça, obsessionat per guanyar una Lliga que se li esmunyia des de feia deu anys, s'havia de reinventar. L'Athletic, cofoi pel doblet amb un Clemente que estimulava la testosterona dels seus gladiadors, no va saber pensar en el futur.

El president Núñez, que ja havia posat els fonaments de La Masia, va apostar per Terry Venables. L'anglès, que va cometre l'errada històrica de rebutjar Hugo Sánchez per fitxar Archibald, va apostar per tres homes del planter com Calderé, Rojo i el mateix Clos, que van ser decisius per guanyar l'anhelada Lliga. Calderé i Rojo, però, havien arribat al primer equip massa grans. El Barça va saber veure que l'aposta del planter havia de ser global. No calia tancar-se, tan sols, amb nens de Catalunya i es va començar a portar nens que despuntaven a Espanya. Milla o Amor, que ja havia substituït simbòlicament Maradona en la inauguració del Miniestadi l'any 82, eren la demostració que el planter espanyol ja arribava al Barça. Cruyff, com a entrenador, va utilitzar sàviament aquesta possibilitat i el club va veure que, més enllà de la Península i a mesura que canviaven les lleis, també es podien fitxar nens europeus, sud-americans i africans. El Barça ha aconseguit ser el campió del món amb els tres millors jugadors fets al planter: amb un català com Xavi, un espanyol com Iniesta i un extraterrestre com Messi. L'aposta del planter ha sortit perfecta i, avui per avui, el futur està garantit.

L'Athletic, que havia de renovar aquell planter de jugadors que arribaven a l'edat de jubilació futbolística (Lizarazu, Goikoetxea, Dani, Argote, Sarabia...), va anar fent el relleu amb els nois de Lezama. L'Athletic, per un tarannà molt lloable i que el fa absolutament singular, va decidir continuar jugant amb bascos. A tot estirar, navarresos. Aquesta limitació, que els pot fer sentir orgullosos, ha escapçat les seves possibilitats fins al punt que no han tornat a guanyar cap Lliga. Té molt mèrit, això sí, que amb aquesta aposta per la gent nascuda a Euskal Herria no hagin baixat mai a Segona Divisió. La lluita, la bombonera de San Mamés i l'encert de molts entrenadors han fet aquest miracle dins d'un futbol mundial en què el Barça és mirall i enveja de tothom. Camins diferents, en els últims 30 anys, que avui es tornen a trobar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT