PRIMER EQUIP
Esports 06/01/2012

Messi i Cesc, amb la mateixa il·lusió que tenien quan eren nens

Toni Padilla / àlex Gozalbo
4 min
Messi i Cesc, amb la mateixa il·lusió que tenien quan eren nens

A l'arxiu del Barça hi ha moltes fotografies d'aquella fornada de jugadors nascuts el 1987 que ja provocaven admiració quan eren nens. En una d'aquestes fotografies, just abans d'un sopar del futbol base, Gerard Piqué ja apareix com el noi més ben pentinat i presumit, el que domina el grup. Cesc Fàbregas hi apareix rialler, i abraça un Lionel Messi que sembla tres anys més jove que els seus companys d'equip. Poc podien imaginar llavors aquells nanos que el 2012 haurien arribat fins on ho han fet i que ho haurien guanyat tot.

Cesc i Messi han començat l'any amb aquesta mateixa il·lusió que tenien quan ja eren uns jugadors ben competitius a l'aleví. "No era només com jugaven, era també com s'entrenaven, amb un nivell competitiu poc normal en nois d'aquella edat. Cada dia era com una final per a ells", recorda el tècnic Àlex Garcia, que va entrenar els nois de la fornada del 1987. "És una sort que tornem a ser a Barcelona els tres junts repetint el que fèiem a les categories inferiors. És genial jugar a casa teva amb els teus amics, davant de la teva família, jugar al camp on anaves cada quinze dies", deia Gerard Piqué fa poc durant un reportatge de Sky Sports sobre Cesc Fàbregas. "Té molt de mèrit que tres jugadors de la mateixa generació arribin al primer equip", afirmava el central en recordar una època en què admet que van trencar "moltes coses a cops de pilota". I afegia: "En vam fer de grosses". Ell, de fet, va ser qui va endur-se una copa del Museu del Barça sense permís perquè havien de sortir al Camp Nou a saludar com a campions de Lliga i no tenien res a oferir. Cesc encara riu quan recorda aquella anècdota de quan eren nens. Ara ja són homes, però les ganes de jugar a futbol i guanyar cada partit no les han perdut.

Per això, perquè són molt competitius, Messi va trucar a Pep Guardiola per telèfon per dir-li que no li feia tant de mal la panxa i que podia jugar contra Osasuna malgrat que el club ja havia anunciat que seria baixa per culpa d'una grip intestinal. Per això va fer cara de nen enfadat fins que va entrar al terreny de joc i va fer els seus gols. Dos, igual que un Cesc Fàbregas que està redescobrint unes sensacions que a l'Arsenal no havia viscut. Amb els gunners va madurar, va guanyar algun títol i va arribar a ser capità, però el costum de guanyar copes i fer golejades cada dos per tres del primer equip l'havia deixat enrere. No el tastava des d'aquella època en què arribar a jugar un partit al Miniestadi ja era tot un èxit.

La generació de Xavi i Puyol

Precisament ahir el Miniestadi va ser l'escenari del ja tradicional entrenament anterior al dia de Reis obert al públic. Un total de 12.974 persones van seguir l'entrenament a portes obertes. "No ho havia viscut mai i és increïble, és bonic sentir que fem contents tants nens", comentava Cesc a la fi de la sessió preparatòria. Tant el maresmenc com Messi van ser uns dels jugadors que van passar més estona signant autògrafs a aficionats de totes les edats amb minusvalideses. Xavi Hernández i Carles Puyol tampoc no van dubtar a passar més de deu minuts atenent a tothom. Són la gent de La Masia, la que coneix la importància de dies com aquest. Si Piqué, Cesc i Xavi són la generació del 1987, Puyol i Xavi són els supervivents de l'època de Van Gaal, són la fornada que el 1998 va aconseguir l'ascens a Segona A amb el filial golejant per 5 a 0 el Madrid B. Aquella generació dels Arnau, Gabri i Luís García, una fornada de la qual queden dos supervivents que han transmès l'esperit a la generació del 1987.

"Els jugadors de la casa sabem com pot arribar a ser d'important el club per als aficionats. Sabem què és el Barça, què representa, quins valors transmet. I ens toca transmetre-ho als joves i els jugadors de fora", deia en una entrevista a aquest diari Xavi Hernández, que ahir va ser un dels més actius en una jornada festiva, signant autògrafs i visitant un hospital. Ell sap la importància d'aquests dies. Dies per il·lusionar i il·lusionar-se. Cesc, que ja és el segon màxim golejador de l'equip, ja que ha marcat 13 gols en 26 rematades a porta (una efectivitat del 50%), també va ser a la posterior visita a diferents hospitals de la ciutat per veure els nens que passen aquesta nit tan especial internats. Cesc va anar acompanyat d'Iniesta i Sergio Busquets a l'Hospital de Sant Pau.

Messi, amb un Pinto que no va deixar de fer riure els més menuts, va ser a l'Hospital del Mar. L'argentí sempre ha destacat per dedicar molta estona als més menuts i va mostrar de nou la seva cara més amable, just l'endemà d'aquella polèmica de què va ser protagonista de manera involuntària. La polèmica provocada per haver demanat jugar quan tothom donava per fer que seria a casa malalt.

"A més de ser grans jugadors, aquests nois valen molt perquè són bona gent", deia fa més d'un any Josep Guardiola sobre un grup de jugadors que segueixen fent història i que ahir van tornar a mostrar la seva cara més humana. "No m'esperava que vindria tanta gent, ha estat molt bonic", afegia Cesc Fàbregas, que va penjar una fotografia al seu Twitter de l'hospital que va visitar. Un hospital ple de nens que somien ser com aquests nois que, fa uns anys, ja eren ben especials.

stats