Messi estarà fora dels terrenys de joc dos mesos
L’argentí va patir un trencament del lligament intern del genoll esquerre i podria perdre’s 8 partits
BarcelonaEl dit polze cap amunt del doctor Ricard Pruna va provocar un sospir d’alleujament dels més de 74.000 espectadors que hi havia ahir al Camp Nou. El veredicte del metge, després de gairebé un minut de suspens examinant el genoll esquerre de Messi, era positiu. L’argentí podia seguir. Però tres minuts més tard, i després de dir-li a Luis Enrique que esperés, Messi va comprovar que no podia continuar sobre la gespa de l’estadi. Va contactar amb la pilota, col·locant-se entre els centrals per provar, i va veure immediatament que el genoll no resistia. El Camp Nou es va glaçar. Aquest cop no es necessitava el veredicte amb el dit polze del doctor. Amb el rostre seriós, amb la pilota a escassos dos metres d’ell, Messi va treure’s el braçalet, senyal que l’argentí claudicava. Gerard Piqué, descol·locat pel que estava passant amb el seu company, tenia la pilota als peus sense saber què fer-ne. La va acabar enviant a fora de banda mentre Messi s’asseia a terra i s’abaixava la mitja. Al seu lloc va entrar Munir, que ja feia uns minuts que s’escalfava.
Del vestidor a la clínica
El davanter blaugrana, acompanyat de Pepe Costa, va anar directament a la Clínica Creu Blanca de Barcelona per fer-se una ressonància magnètica i tenir un diagnòstic detallat de la lesió que va fer-se després de la topada amb Pedro Bigas. L’argentí va rebolcar-se de dolor a l’interior de l’àrea, quan estava a punt d’intentar superar Javi Varas a boca de gol. El defensa del Las Palmas va arribar al tall, i en topar amb la cama esquerra de Messi va provocar la lesió. Les proves van confirmar el trencament del lligament intern del genoll esquerre, i Messi haurà d’estar fora dels terrenys de joc entre set i vuit setmanes, segons va comunicar el Barça tot just acabat el partit. No hi haurà intervenció quirúrgica, només immobilització del genoll.
Un calendari complicat
El compte enrere dels partits sense Messi va començar de manera immediata, quan l’argentí encara no havia arribat al vestidor. El conjunt de Luis Enrique visita el Santiago Bernabéu d’aquí dos mesos, el 21 de novembre. Fins llavors, quan s’espera que Messi ja hi sigui, si no hi ha cap contratemps en la recuperació, el Barça tindrà vuit partits de Lliga i Champions (Bayer, Rayo, Eibar, BATE i Vila-real a casa; Sevilla, BATE i Getafe a domicili). Entremig hi haurà dues aturades pels partits de seleccions, una ara a l’octubre i una altra just abans del partit contra el Madrid.
Tot i la pèrdua del seu millor home, Luis Enrique va ser clar quan se li va preguntar si l’equip canviaria la seva manera de jugar. “No”, va dir l’asturià taxatiu, tot i reconèixer que l’argentí “resolia coses ell” tot sol, i ara el grup haurà “d’estar més atent a millorar aspectes del joc col·lectiu”. La lesió de Messi arriba després d’un inici de curs amb moltes baixes. Tot i això, el defensa Marc Bartra va voler deixar clar que “no són lesions musculars perquè s’estigui malament físicament, sinó per cops”, per evitar que es generin més dubtes al voltant de l’estat físic del grup en un començament de temporada accidentat. “És una baixa molt important, ara ens hem de fer més forts”, afegia el central. En la mateixa línia s’expressava el vicepresident esportiu, Jordi Mestre: “És una lesió que ha influït en l’estat d’ànim de l’equip. La lesió de Messi ens afecta, però per això tenim una plantilla àmplia i amb qualitat. Ara és l’hora que demostrin el seu potencial”.
Alternatives de la casa
El cert, però, és que la baixa de llarga durada de Rafinha ha deixat l’equip sense un efectiu important, que hauria sigut el primer candidat per suplir Messi, com ja havia demostrat durant la pretemporada, quan va acumular més minuts a la zona atacant que al mig del camp. Sense el brasiler entre les opcions a escollir, hauran de ser Munir i Sandro els que assumeixin més minuts de titular al costat de Suárez i Neymar. Ahir, de fet, Luis Enrique va fer entrar el canari en el lloc del madrileny, malgrat que va ser el primer canvi del partit. “No els exigeixo res, només que estiguin preparats quan hagin d’ajudar-nos i jugar”, va dir tot just divendres Luis Enrique. I, circumstàncies del futbol, ara els ha arribat el moment.
El desequilibri de Messi l’haurà d’assumir Neymar, que haurà d’exagerar el seu protagonisme perquè l’equip no perdi aquella dosi de màgia que dóna el de Rosario. El canvi de rol afectarà, també, els mecanismes de l’equip, que tenen tendència a decantar les vigilàncies defensives a la zona dreta, la de l’esquena de Messi i Alves, i ara hauran de mirar de reüll per protegir la banda esquerra si Neymar ha d’alliberar-se més en zona d’atac. La seva associació amb Iniesta i Jordi Alba ha de ser la principal arma. I també ho pot ser Rakitic, fins ara protector, si la nova situació li permet mostrar la versió més ofensiva.
En qualsevol cas, podrien veure’s més gols com el primer d’ahir contra el Las Palmas, que en part s’explica per l’absència de l’argentí. Munir va executar des de la normalitat, com faria qualsevol extrem que no fos Messi, quan el desdobla el seu lateral. En rebre, Sergi Roberto va penjar la pilota directament a l’àrea, on va trobar el cap de Suárez. És una acció cada cop més freqüent al Barça, però poc habitual quan es juga a prop de Messi. Si l’argentí ha de desaparèixer dels esquemes unes setmanes serà una jugada que guanyarà pes.
