Publicitat
Publicitat

ELS PROTAGONISTES

L'argentí esdevé decisiu sense fer els gols que Cristiano Ronaldo va fallar

Messi, el futur capità del Barça

Va participar en els tres gols. Va treure de polleguera els madridistes i va saber ser un líder quan més calia. Messi, molt motivat, va tornar a ballar al seu ritme a la gespa del Santiago Bernabéu.

Lionel Messi s'ha fet un fart de marcar gols amb la samarreta del Barça, d'alçar copes i trencar les goles dels aficionats, però encara no ha vist cap targeta vermella. I ahir, al llindar del descans, va estar a punt de ser expulsat per una falta al mig del camp quan ja havia vist la groga per protestar a l'àrbitre. Perquè Messi ahir no va callar: futbolísticament i verbalment. Va donar ordres als companys, va escoltar Guardiola, va qüestionar les decisions arbitrals a mesura que els blaugranes rebien faltes i, per sobre de tot, va imposar la dialèctica del seu idioma, aquell que juga amb els peus i ningú sap entonar tan bé.

A Messi només li va faltar el gol, però va signar un partit de nou meravellós, demostrant un caràcter i una identificació amb el club i els companys superior a la d'un Cristiano que va gaudir de dues ocasions clares que va fallar. La resta, foc d'encenalls. Messi, en canvi, va saber de nou posar el seu talent al servei d'un equip que va guanyar al Bernabéu, un estadi on Messi juga especialment bé.

Un estadi on no es fàcil trobar-se perdent ja als 30 segons, però el Barça va reaccionar bé i un dels grans culpables va ser un Messi senzillament brillant. El de Rosario va deixar clar que practica un esport diferent. Cristiano, més atlètic, corre per una gespa en un estat perfecte convertint moltes jugades en un duel atlètic amb el rival. Messi, en canvi, conviu amb els adversaris i, com feia Garrincha, molts cops els deixa estesos per terra fins a dos cops en la mateixa jugada. Molts rivals físicament ben dotats s'aixequen del primer dríbling i el persegueixen per encarar-lo de nou. Però encara no ha nascut el defensa que aconsegueixi lligar curt el menut geni de Rosario durant 90 minuts.

Amb Alexis i Iniesta obrint els laterals rivals, i Cesc de company d'entremaliadures, Messi es va moure amb llibertat. Ara per la dreta, ara per l'esquerra, ara pel mig; ara pressionant el seu company de selecció Di María en defensa... Omnipresent, Messi va ser el cor de l'equip quan més feia falta. Si els companys tocaven per superar línies, l'argentí treia de polleguera els adversaris amb grans conduccions de pilota que li feien la vida més senzilla a un Alexis Sánchez que cada dia s'entén millor amb el menut geni de l'albiceleste. El gol de l'empat, de fet, va ser això: una jugada impossible entre cinc adversaris, exercint d'imant de madridistes per permetre al xilè desmarcar-se, rebre i batre un Casillas que poc abans havia evitat el gol del mateix Messi amb una aturada meravellosa.

Cap porter ha rebut tants gols com un Casillas que llueix el braçalet de capità d'un club gran que pateix de valent per culpa de Guardiola, el Barça i un Messi que ja ha fet mèrits de sobres per acabar convertint-se en el capità del Barça. Ahir, veient la groga per demanar targetes o demanant la pilota, va demostrar de nou per què és el millor jugador del món. De llarg. Com va dir Xavi al final, "ell guanyarà la Pilota d'Or, segur". I serà just.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT