Messi vol aquesta Lliga

Enviat Especial / SevillaHi ha poques coses que escapin a la voluntat de Leo Messi. I l’argentí va demostrar que vol el títol de Lliga amb dues assistències genials que van servir per derrotar el Betis al Benito Villamarín després que es quedés amb deu per expulsió de Westermann a la primera meitat. El Barça, sense l’exuberància del passat, va respondre als triomfs dels incisius Madrid i Atlètic, i diumenge que ve tindrà una nova revàlida -la penúltima- al Camp Nou contra l’Espanyol. Al Barça no li sobra futbol, però en té prou per superar aquests últims rivals del campionat, com ha demostrat contra Deportivo, Sporting i Betis.

Mastegar amb calma

A Andalusia l’estiu va arribar sobtadament. Sense avís. La pilota s’arrossegava lenta per sobre d’una gespa seca que reclamava pietat en forma d’aigua. No la va socórrer el tècnic local Juan Merino, conscient que els catalans, sense catifa i havent perdut el nervi, s’ofeguen amb facilitat en aquest tram final de curs. Només Messi va trencar la monotonia dels primers minuts amb dos detalls elegants. El Betis ensenyava les urpes i Rubén Castro va malbaratar un contraatac provocat per un error de Rakitic. Luis Enrique es desesperava a la banda, fent veure a Mateu Lahoz que cada vegada que s’interrompia el joc es perdia una eternitat: a Sevilla el temps corre a una altra velocitat. La mateixa irritació que les grades del Villamarín mostraven amb el joc de peus de l’exmadridista Adán.

Al Barça li va costar vint minuts dominar el partit i llançar un missatge clar: la Lliga no se li escaparà. Iniesta va filtrar una passada precisa al punyal esquerre d’Alba i la jugada la va rematar Neymar sense precisió. L’equip no connectava amb Luis Suárez i vivia de la clarividència de Messi i les puntuals envestides de Neymar. Tot i això, no semblava que els blaugranes s’hi juguessin la vida. No era un assetjament, cada jugada s’havia de mastegar fins a l’extenuació. Ni quan el Betis es va quedar amb deu per l’expulsió de Westermann -amb dues entrades clares- es va desfer l’entramat bètic.

Amb l’expulsió del central alemany, el Villamarín va bullir més que mai. Cada jugada provocava la protesta irada dels aficionats, que van entonar amb ironia càntics de “campions” i van mostrar la seva predilecció de cara el títol de Lliga. “Atlètic, Atlètic!”, va començar a rugir l’estadi. “Aquest càntic és una vergonya”, responia un aficionat sorprès per la resposta de la majoria, en ebullició per l’actuació de Lahoz i reforçant el seu sentiment de pertinença amb les notes de l’himne espanyol. També al minut 17. Al primer temps hi va haver de tot menys futbol, l’única manera que té el Barça d’aconseguir la victòria.

Al vestidor Luis Enrique va recol·locar l’equip, allargant els laterals i situant Busquets entre els centrals. El Barça acumulava gent a dalt, i als dos minuts de la represa Suárez va provocar el pànic amb una rematada fàcil, sol davant el porter, que incomprensiblement va anar fora. El regal de l’uruguaià va tenir contestació a l’instant. Adán, el madridista que va admetre que volia robar-li la Lliga al Barça, va fallar en la sortida, topant amb Pezzella i deixant la pilota morta per a Rakitic, totalment sol amb la porteria buida. Un sevillista assaltava la casa del Betis i acostava el títol al Barça.

Sense l’angoixa del marcador, els blaugranes van tornar a allargar les possessions per desgastar el rival. Faltava la contundència habitual del trident per sentenciar el partit i encarar el derbi contra l’Espanyol. Sempre sobrava un toc quan s’entrava a l’àrea. Sempre hi havia una passada de més que permetia als defenses andalusos que sortissin al rescat. I quan no van arribar, Suárez va tornar a topar amb Adán. El pitxitxi, assistit per Messi, sol a l’àrea petita, va veure com el porter li parava el gol que hauria permès respirar els catalans.

Però Suárez es va redimir. La seva perseverança supleix el seu desencert en les pitjors nits. Messi li va tornar a posar la pilota perfecta, l’assistència que només pot fer ell, i, aquest cop sí, l’uruguaià va cridar ben fort -en homenatge a Manel Vich- que vol aquesta Lliga. Com Messi, principi i fi d’un Barça que va acabar sense Bravo, amb molèsties físiques, però ja només a dos partits del títol. Al Barça no li sobra res, però en té prou amb el que té ara mateix per endur-se una nova Lliga sempre que Messi ho vulgui.

Lahoz encén el Betis; Ceballos, el Barça

Per al Benito Villamarín no era un partit intranscendent. L’estadi bètic va mostrar-se hostil amb els catalans des del minut 1, però va bullir especialment quan Mateu Lahoz va expulsar Westermann per doble groga. L’afició local va respondre amb crits de “campions” i d’“Atlètic, Atlètic”. Es van sentir càntics a favor d’Espanya al minut 17 i molts insults contra Piqué i els exsevillistes Alves i Rakitic. Dani Ceballos, per la seva banda, va ser un dels futbolistes protagonistes per la seva duresa contra els catalans.