“Molta de la història del Barça s’ha construït a partir de la llegenda”

BarcelonaDels primers anys de la història del Barça no se’n sabia gaire cosa. La majoria dels llibres o publicacions despatxaven el tema en set, vuit o deu pàgines. Massa poc per a la transcendència d’aquell moment, el de la llavor del que avui és un dels clubs més grans i importants del planeta. Aquesta mateixa reflexió la va fer Josep Bobé arran d’un dinar amb el periodista Frederic Porta. I Bobé va començar a buscar informació d’aquells inicis. El resultat és el llibre Quan no érem ni onze (Gregal), una història novel·lada sobre la fundació del que aquell 1899 es va anomenar Foot-Ball Club Barcelona.

Al llibre hi apareixen tres personatges, un pare i una filla que un bon dia descobreixen un grapat de papers del seu avi, un tal Eloi Junqueres, que era periodista -“Una petita llicència en homenatge a Elías Juncosa, periodista real de l’època”- i que suposadament va viure de primera mà com es fundava el Barça. “Els personatges són ficticis però la història que ens expliquen, la narració de com es va fundar el club, és ben certa”, destaca Josep Bobé, un historiador i un malalt del Barça que es dedica a la seva empresa familiar d’interiorisme.

Aquell dinar li va obrir la porta de la curiositat i des del 2013 es va dedicar en cos i ànima a la recerca de documentació sobre els primers dies del club. “Inicialment pensava que faria un llibre que anés del 1899 al 1905, o al 1908, però vaig veure que hi havia tanta documentació que ho vaig fer al revés”.

La narració comença el 1892 amb el primer partit de foot-ball a Barcelona, i s’acaba el 1900. “En aquell primer any de vida ja es veuen els problemes que acabaran sent típics del Barça: ja ha tingut enrenous amb tothom, amb clubs com el Català o l’Hispania, i ha vist com la premsa de l’època també s’hi ha mostrat a favor o en contra, com és el cas de Los Deportes i La Vanguardia, respectivament”.

Què va passar, doncs? Que Gamper volia jugar a foot-ball i va anar a clubs com el Català, que acceptava futbolistes estrangers. Però el problema no era la nacionalitat de Gamper, sinó la seva religió. Era protestant i el Català no acceptava futbolistes que no fossin catòlics. “Una de les decisions que es pren, ja des de l’inici del Barça, és que serà un club integrador i que no discriminarà ningú per raons de nacionalitat o religió”, comenta Bobé, que també ha desacreditat la tesi que el Barça era un club suposadament d’estrangers. “No és cert. Dels dotze fundadors sis eren catalans, tres eren suïssos, dos venien d’Anglaterra i un era alemany”. Fins al punt que el 1900, en el primer Barça-Espanyol, el conjunt blaugrana està format íntegrament per jugadors catalans.

Els orígens reals del Barça

“El lector s’endurà sorpreses -assegura l’autor-. Molta de la història del Barça s’ha fet a partir de la llegenda: al principi sembla que només existeix Gamper i no hi ha ningú més; encara avui es diu que l’any 1925 es tanca el camp, quan en realitat es tanca el club. I molta gent pensa que el Camp Nou es va construir gràcies a Kubala, però els terrenys i els plànols ja estaven fets molt abans que ell arribés”. Josep Bobé pretenia descobrir els inicis del seu estimat Barça i, d’alguna manera, ha acabat per rescriure’n la fundació. O, almenys, matisar-la.

Per exemple, ¿va ser tan important el paper de Gamper en aquells primers anys? “En el fons, treballava a Los Deportes i ell va signar el primer anunci. Però d’aquells primers anys hi ha figures com la de Narcís Masferrer que és tan important o més que ell”. De fet, Gamper deixa el club al cap de tres partits i rebutja diferents càrrecs a la directiva, fins que torna per salvar-lo el 1908.

Bobé també posa de manifest que l’any 1900 ja hi ha les primeres disputes internes perquè, contràriament als orígens, hi ha un sector de la junta -de religió catòlica- que vol un club exclusivament espanyol. “Podem dir que el primer isme arriba ben aviat, i de la mateixa directiva”. O que la primera informació que es publica sobre els colors indica que el Barça anirà vestit de vermell i negre.

El llibre no només serveix per conèixer com i per què es funda el Barça, també per entendre els inicis del futbol a casa nostra, aquell esport importat pels estrangers que venien a treballar a Catalunya en l’època de la implantació del ferrocarril o de les centrals elèctriques. “Era normal. Volien practicar aquí els esports que jugaven als seus pobles d’origen”. Un començament estrambòtic i no del tot comprès, ja que en les primeres publicacions a la premsa es compara la violència del futbol amb la violència dels toros, i es parla més de les lesions que de cap altra cosa. Més de cent anys després, el futbol és l’esport rei. Qui els hi havia de dir.