Publicitat
Publicitat

LA GUANTERA

Montesa Impala: la moto de Barcelona

L'aparador de Vinçon, la botiga del passeig de Gràcia dedicada a objectes de disseny, sempre ha estat un model de gust i d'originalitat. Per això aquests dies l'han dedicat a commemorar el cinquantè aniversari de la Montesa Impala. Aquesta moto ha esdevingut una icona a Barcelona, la segona ciutat d'Europa amb més motos, la primera proporcionalment amb el volum d'habitants.

La dèria del Cap i Casal pels vehicles de dues rodes s'ha vist reflectida especialment en dos models molt concrets: l'Honda SH -coneguda popularment com a Scoopy- i la Impala, que aquests dies celebra aquest primer mig segle de vida. Són dues motos molt allunyades en el temps, però molt pròximes quant a concepte: pràctiques per sobre de tot, senzilles, preocupades pel disseny i capaces de gastar poc carburant per molt que les fem servir.

Amb els anys, la Impala s'ha convertit en un mite, i a hores d'ara encara és fàcil veure-les circular pels carrers de qualsevol barri barceloní, fins i tot encara en volten força unitats de la primera generació. Si Roma és la capital de les Vespes, Barcelona ho és de les Impales. Diuen que encara n'hi ha gairebé 3.000, de les quals unes 500 circulen cada dia amunt i avall amb el clàssic espetec del seu motor de dos temps. És un fenomen que recorda el que passa a l'Havana amb els llegendaris cotxes americans de finals dels cinquanta.

Va ser precisament per aquella època quan les famílies Permanyer i Bultó, que portaven amb èxit les regnes de la marca de motos Montesa, van partir peres. La marxa de Paco Bultó per fundar la seva pròpia marca -Bultaco- va ser un cop fort per a Montesa, ja que aquell enginyer era l'artífex de molts dels productes que comercialitzaven. Però la firma original va trobar el seu propi camí, i va confiar en tècnics de la casa, com Leopoldo Milà, pertanyent a una de les nissagues més representatives de la burgesia catalana i oncle dels periodistes Lorenzo i Mercedes Milà.

Aquest dissenyador va crear molts productes d'èxit en el terreny industrial, fins i tot més enllà del camp de les motocicletes, a on a més de la Impala s'ha de destacar la Cota 247, una de les primeres motos de trial de la història, capaç de guanyar molts campionats amb pilots com ara el català Pere Pi, l'anglès Malcom Rathmell i el suec Ulf Karlsson, entre d'altres.

Els motoristes catalans, i els de molts altres indrets, van quedar dividits entre montesistes i bultaquistes . Entre entusiastes de la Impala o de la Metralla, de la Cota o de la Sherpa de trial, i de les Cappra o Pursang de motocròs.

La Impala va causar impacte. A finals de maig del 1962 la van començar a fabricar a la factoria nova de Montesa, que l'havien traslladat del Poblenou fins a Esplugues de Llobregat. En un any en van vendre onze mil. Tenia una estètica tan trencadora, era tan pràctica, aportava tantes idees noves, conceptuals però també tècniques, que el Foment de les Arts Decoratives (FAD) li va donar el premi Delta D'Or de disseny industrial.

La Impala és un fenomen social barceloní. De la moto del Pijoaparte de Marsé a les dels nois fashion de l'anunci d'Estrella Dorada que donaven la benvinguda a Titi Henry el 2008, passant per la unitat restaurada per en David, el fill de l'Antonio de la sèrie Poblenou de TV3. Com els Volkswagen: la moto del poble.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT