06/01/2011

Monument francès en un partit anglès

2 min
Belletti, Fernandez

PERIODISTAÉric Abidal s'ha estrenat de la millor manera possible com a golejador. Ja abans de marcar el gol que ens mena a quarts de final, estava fent el seu millor partit amb el Barça. I, curiosament, ho feia des de la posició de central que havia generat dubtes, crítiques i malestars. Li estava demostrant a Milito que, en absència de Puyol, és ell el que té més galons per jugar en aquest lloc. Abidal, a més, va rebre l'impacte del llançament d'un objecte que, a part del bony, va malmetre la imatge de l'afició de San Mamés, que va saber animar, aplaudir Xavi i ovacionar els jugadors del Barça al final del partit. És a dir, Abidal era a tots els sidrals. I per això es mereixia ser el gran protagonista de la nit. Però el que no podia esperar ningú, ni ell mateix, és que després de quatre temporades al Barça marqués el seu primer gol (i el segon de la seva carrera) en el moment que més ho necessitava el Barça. Com Belletti a París, que se'l va reservar per a la millor ocasió. La Copa del Rei té això. A vegades l'estrella és Pinto aturant un penal a Mallorca. Avui ha estat un francès, discret, que ha fet la seva millor demostració en un camp i en un partit de futbol anglès. La jugada del gol, a més, estava pensada i dissenyada pels tres millors jugadors del món: Xavi la posava a dins, Leo Messi l'aguantava i donava l'assistència perquè marqués Iniesta. Però allà es va colar Éric Abidal que, al primer toc, i sense temps de pensar, de posar-se nerviós i d'esguerrar-la, va xutar amb tota l'ànima.

Tot hauria estat més fàcil si, al primer minut, Muñiz Fernández no s'hagués equivocat a xiular un orsai que no existia i que plantava Keita i Pedro sols davant de Gorka, per fer-li un dos contra un. Una errada clamorosa contra el Barça que segurament no comentarà mai ni el Mourinho ni els inefables amics de Josep Pedrerol al Punto Pelota . La veritat és que l'únic àrbitre del món que es maquilla la cara abans de saltar al camp va fer bona aquella sentència del periodista José María García: "Sobre l'àrbitre, divisió d'opinions. Uns es van recordar del seu pare i els altres de la seva mare".

També hauria estat més fàcil si Villa, al minut 7, en el cop de cap més clar des que juga al Barça, hagués pogut batre Gorka, a la mateixa porteria on Pichichi va marcar el primer gol de la història de l'estadi de San Mamés. Això era el 1913. Des d'aleshores ha plogut molt. I encara més a Bilbao, on les alegries d'aquesta afició, orgullosa i fidel, són escadusseres. Sovint s'il·lusionen contra el Barça però acaben rendits a l'evidència del millor futbol del món.

stats