Nadal apareix en la quarta llista dels ‘hackers’ russos

BarcelonaAquest cop els hackers russos van apuntar, entre d’altres, a Rafa Nadal. El tenista balear va ser un dels 26 noms que van aparèixer en la quarta llista que va fer pública el grup Fancy Bears, uns pirates informàtics que estan revelant durant aquestes últimes setmanes els noms d’esportistes que van rebre l’autorització per poder prendre per a ús terapèutic una substància prohibida, és a dir, que van rebre una exempció. A la llista també hi va aparèixer Mo Farah, el doble campió olímpic de la mitjana distància, que a Rio va revalidar els ors als 5.000 i 10.000 metres que ja havia aconseguit a Londres. En tots dos casos van prendre les substàncies fa temps.

Els casos del 2009 i el 2012

Concretament, les dades publicades ahir pels hackers sobre Nadal fan referència als anys 2009 i 2012. En el primer cas, el manacorí va rebre l’autorització per administrar-se una sola dosi intramuscular de betametasona el 23 de setembre del 2009. Qui va aprovar l’exempció va ser la Federació Internacional de Tenis (ITF), vàlida per a dos dies, fins al 25 de setembre. El doctor Stuart Miller és qui apareix en el document que ha tret a la llum el grup Fancy Bears, sota l’epígraf d’“autorització” i amb data de 29 de setembre, posterior a l’administració de la betametasona. Miller, en declaracions a l’ARA, assegura que la seva autorització és “perquè s’entri la informació a la base de dades de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA), no perquè s’aprovi l’ús de la substància”, una responsabilitat que va recaure sobre altres especialistes de la ITF i, segons fonts pròximes al jugador balear, sempre prèviament a l’administració.

Precisament, just unes hores després de les informacions, en un acte al Banc Sabadell, Nadal va parlar clar sobre el seu cas i el procediment per rebre l’exempció. “Mai he pres una substància que em millorés el rendiment. Envies una carta a la ITF, aquesta l’envia a l’AMA, i un doctor de l’AMA et dóna el permís”, va explicar el tenista. “Quan un demana permís i l’hi concedeixen, no està fent res d’il·legal. Jo estic net. Era per un tema terapèutic per als meus genolls. Quan un demana un permís i l’hi donen, deixa de ser prohibit”, va assegurar Nadal, que va reclamar “més transparència” de tots els organismes, fent públiques ells mateixos aquestes exempcions perquè no passi el que ha passat ara amb Fancy Bears.

El segon cas es remunta al 2012, concretament el 30 de juliol, quan se li administren diverses dosis de tetracosactida, una substància corticoide. El balear, després de guanyar Roland Garros i caure de seguida a Wimbledon, va tenir problemes al genoll que el van apartar dels Jocs Olímpics de Londres. Havia de ser l’abanderat espanyol, però va renunciar a la cita britànica perquè no estava en condicions de competir. L’administració de la substància prohibida va ser en els dies previs als Jocs Olímpics, tot just dues setmanes després que Nadal fes pública la seva decisió de no participar-hi.

Precisament, l’absència del manacorí de les pistes durant 7 mesos li va obrir un altre front, en aquest cas amb l’exministra francesa Roselyne Bachelot, que va acusar-lo de dopatge. “Se sap que la famosa lesió de Rafael Nadal, quan va estar parat set mesos, es deu en realitat a un control positiu”, va dir la política en una tertúlia. El tenista va respondre amb una querella per difamació i el juliol de l’any que ve hi haurà el judici, a la sala 17 del Tribunal Correccional de París.

L’ATP va sortir al pas de la filtració assegurant que “no s’ha trencat cap regla”, ja que totes les autoritzacions “per a ús terapèutic són processades d’acord amb les regles del programa antidopatge de tenis, que està totalment en conformitat amb l’AMA”.

Com amb Nadal, en el cas de Mo Farah tampoc hi havia cap referència als Jocs Olímpics de Rio, al contrari del que havia passat amb alguns esportistes que havien aparegut inicialment en els llistats dels hackers russos. Amb Farah, les exempcions es van autoritzar l’octubre del 2008 i el juliol del 2014. Fancy Bears va tornar a dir que va treure la informació de l’AMA. Simone Biles i les germanes Serena i Venus Williams van ser les primeres que hi van aparèixer, i posteriorment s’hi van sumar els ciclistes Bradley Wiggins i Chris Froome.